Les guerres carlines, tant la primera com la tercera, varen trasbalsar tot un seguit de contrades i poblacions al voltant del massís de Montseny. Tal seria el cas de la població de Seva, de la comarca d’Osona, una vila de caràcter agrícola, que per antonomàsia es destacà  a favor de la causa carlina.

Entre els anys 1872 i 1876, l’Espanya d’aleshores vivia la Tercera Guerra Carlina. Una guerra que enfrontava dues tendències molt marcades per un seguit d’esdeveniments, de crisis econòmiques i socials: els carlins eren partidaris de Carles VII, estaven organitzats com un autèntic moviment popular, conegut també com a tradicionalistes. Defensaven la terra, els costums amb les seves tradicions dins d’una convicció aleshores de la religió catòlica i els drets històrics, entre altres. Els liberals eren partidaris d’Isabel II i dels postulats d’una burgesia liberal.

Dins el marc de la festa major, amb el patronatge de Santa Maria de Seva, que celebra la seva festivitat el 15 d’agost, l’ajuntament va propiciar un seguit d’actes per tal de festejar l’esmentada celebració. “La Creu del Carlí: 150 anys d’història” va ser un dels actes i motiu per tal de portar a terme una conferència. Donaren suport a tal activitat: el conegut  Grup de Recerca de Seva i el Patronat d’Estudis Osonencs, que s’hi feu avinent amb la xerrada de l’historiador Joan Torrens versat en aquesta temàtica històrica.

“Amb data 23 d’agost de 1875”,−va explicar el nostre historiògraf−: “Una tropa de 2.000 soldats carlins que anava de camí de Centelles, s’allotjava a Seva. En saber-ho, les tropes liberals van sortir de Vic amb 800 homes, 300 cavalls i 8 peces d’artilleria preparades per llençar granades a 4 quilòmetres de distància.

Els carlins es van atrinxerar i van preparar la defensiva des del Pla de Terrades. Va ser un dia de forta confrontació bèl·lica, de tirotejos contents i on es calcula que es va arribar a tirar un total de 25 granades contra Seva. Una d’aquestes granades va acabar amb la vida del soldat carlí Fernando Lanzuela; un carlí provinent d’Aragó.”

Les dades ens expliquen que, en el lloc on va quedar el cos, el cap i els braços del carlí abatut, es van fer tres petits clots a terra, amb una creu marcada a cada clot. Des d’aquell moment, els carlins del territori van convertir aquell lloc en un espai de culte i de memòria, per Fernando Lanzuela i pel carlisme en general.

Amb data 26 de març de 1911, es va construir −pels carlins del poble− una creu monumental al Pla de Terrades, per tal d’homenatjar Fernando Lanzuela i tots els carlins morts durant la tercera carlinada. L’acte d’inauguració −segons Torrens− va comptar aleshores amb  més de cinc-centes persones d’arreu de Catalunya. Es va celebrar una missa solemne, amb la benedicció de la creu; un banquet i un gran míting a la plaça de l’església van finalitzar l’acte.

El dissabte 23 d’agost d’enguany, a les 6 de la tarda, a la població de Seva es va portar a terme  una realització teatral per tal de reviure els fets històrics carlins, ocorreguts entre l’agost de 1875 −mort del soldat carlí− i el març de 1911, inauguració de la creu. L’assistència d’un gran nombre de públic amb caràcter festiu arrodoní la jornada i la presentació de l’obra de teatre: La Creu del carlí, en diferents punts del poble per tal de donar-ne testimoni. Un dels últims actes representats a la plaça de Seva, davant d’un nombrós públic assistent, es va posar de relleu que, els discursos emprats pels actors que representaven els polítics d’aleshores, simulant la inauguració  de la creu el 1911, havien estat trobats en un calaix d’uns veïns. Per tant, les idees expressades en l’obra de teatre estaven dins l’ortodòxia ideològica d’aquell moment històric d’un carlisme confessional: de Déu, la pàtria, el rei i la monarquia.