Quan vaig a Benasc, sempre que puc, m’agrada apropar-me al petit poble d’Ansils.

És com entrar a l’edat mitjana, amb els seus carrers empedrats, les cases blasonades amb el seu escut heràldic i de la seva “infanzonia” damunt del llindar de la porta principal, parets de còdols de pedra, recollida de les voreres del proper riu Éssera.

Les teulades amb punxa i fetes del material que hi ha al costat: la pissarra. Alers amb fusta, portes amb picadors de forja, uns amb simbologia feliç, altres amb mans tatuades i altres amb aparents formes de peix, finestres hexagonals i balconades ornamentals.

Les ganes d’aparentar, en aquella època també estaven a cada casa, una societat jeràrquica i desigual, i en la qual la manera de viure era aparentar, i tots volien tenir la complaença dels veïns i demostrar el seu poder aixecant cases i mansions que tant servien per allotjar la família com per guardar els estris del cap o les estables per al ramat.

Així que et vas acostant, comences a percebre el flaire de les herbes que t’envolten: de l’orenga i la genciana, les rosetes basals, l’angèlica i altres.
La idea era tindre una casa i la finca agrícola i ramadera prop i, a la vegada, aprofitar aquesta plana fèrtil que forma el riu i la frondositat d’aquests boscos d’homs i xops, pollancres i avellaners bords, tota una selva envoltada de petits prats amb farratge per al bestiar, i al mig un gran arbre per acaronar l’ombra de la seva frondositat.

És fàcil, així que vas caminant pels seus carrers i places, inventar-te contes i velles llegendes: cada escut porta una història darrere, una simbologia que parla d’aquella casa i d’aquell indret, d’aquella església de Sant Pere, amb les lloses tapant els que allí descansen, davant la portalada.

Els camins que surten i que van i vénen són un atractiu per ells mateixos: marges fets amb pedra i aferrats amb terra, que separen les diferents finques.

Les pomes d’Ansils tenen fama per la seva vistositat i gust, moltes pomeres arrelades a les cruïlles de camins fan irresistible no agafar-ne una i tastar el seu sabor i apreciar el seu flaire fresc.

S’han fet rehabilitacions preservant les pedres i el model arquitectònic del segle XVIII, adaptant-se a aquella tradició.