Els complexos vincles universitaris viscuts entre les dues Alemanyes abans de la caiguda del mur, el paper de l’eix París-Berlín en l’actual i incert context internacional i les darreres novetats legislatives del Bundestag que han omplert titulars periodístics i pàgines de diari. D’aquestes i altres qüestions històriques i d’actualitat centreeuropea parlàvem ara fa uns dies, a Cambrils, amb l’expresident de la Societat Alemanya de Microscòpia, Pere Mestres Ventura, i la seva muller, Maria Teresa Riba, que després de dècades instal·lats al país teutó, des de fa uns anys gaudeixen de nou del clima mediterrani i els dies assolellats de la costa tarragonina.

Així les coses, si l’octubre del 2024 l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona el reconeixia amb el premi d’honor Battestini, per tal d’homenatjar la seva llarga trajectòria mèdica –acte al qual va ser un goig poder assistir–, aquests darrers mesos el doctor Pere Mestres Ventura els ha dedicat a traduir a l’alemany la biografia d’Antoni de Gimbernat i Arboç, 1736-1816 (Arola, 2023), que ell mateix havia escrit fruit d’un extens estudi de la vida i les aportacions mèdiques d’aquest anatomista i oftalmòleg cambrilenc del segle XVIII que, havent cursat els primers estudis a Riudoms, desenvoluparia un llarg periple vital com a cirurgià visitant, entre d’altres, hospitals de París, Londres, Edimburg i Amsterdam.

La nova edició, publicada pel segell Shaker Verlag, de Renània del Nord-Westfàlia, és una versió ampliada i adaptada al lector germànic en la qual Mestres Ventura també ha incorporat un desè capítol centrat a analitzar la repercussió europea que en el seu moment van tenir els plantejaments exposats per Antoni de Gimbernat.

El volum, que compta amb taules, fotografies a color i reproducció de documentació de l’època, és una aportació interessant que complementa tota la tasca divulgativa que Mestres Ventura està duent a terme aquests anys al voltant del cirurgià, un bust del qual presideix l’amfiteatre anatòmic de la seu de la Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya, al carrer del Carme de la capital catalana, on precisament va presentar-se la primera edició del volum.

Si tot just acaba de sortir d’impremta l’esmentada traducció del llibre d’Antoni de Gimbernat, el metge cambrilenc que va exercir al Madrid de Carles III, Pere Mestres ja està avançant nous fronts. A l’ombra d’un roure –l’aglà del qual van portar del país germànic fa més de quatre dècades–, el veterà professor ens detallava aquest setembre els projectes d’investigació i traducció que té ara mateix en marxa i que fan que segueixi dedicant bona part de la jornada quotidiana a la recerca europea i, en aquesta ocasió, situant el focus d’atenció als vincles d’emprenedors alemanys a la Catalunya del segle XIX.

D’aquesta manera, a Cambrils, entre cafès, diaris, i records, vam confirmar que la història de la medicina i els vincles germanocatalans són dues de les motivacions intrínseques del doctor Pere Mestres Ventura, el científic cambrilenc que va ser catedràtic de la Universitat de Saarland.