Sempre he tingut clar que podem regalar-te flors, però no vol dir que aquesta acció faci feliç, igual és millor un peto, mentre s’atura el temps i tens el cor en runes. Són les “gràcies” de vacances, i si el dia no comença amb una abraçada ni tampoc amb aquella mirada, veus que a poc a poc vas deixant de teixir aquella  llarga capa que un dia vas començar amb l’esperança d’un retorn, i avui, amb la posta de sol damunt les muntanyes, deixaré de filar les agulles i aniré desfent punt a punt aquell cor teixit puntada a puntada, desfent aquella bombolla de somnis fet a les acaballes d’una realitat.

Demà perseguiré el vent, amb aquesta melangia que no fa mal, però tampoc cura, amb un passat que no mata i té racons que ningú veu, i porta frases i romes i records, va ser un adeu sense llàgrimes ( en aquell moment) i, potser s’han acabat els temps dels intents.