El Cambrils poètic ens queda a mà esquerra mentre seguim avançant AP7 avall, amb el nucli de Mont-roig a la dreta i passant per l’altura de les diverses urbanitzacions mediterrànies de la Costa Daurada, a tocar de mar. Recordem els clubs de lectura de la Biblioteca de Miami Platja, i tot seguit l’Hospitalet de l’Infant, ja amb l’autopista de dos carrils. En una altra ocasió, potser ens aproparem a l’ermita de Santa Marina, pujarem a la cova de Nadell o redescobrirem la trinxera del Coll de Balaguer. L’Ametlla de Mar, el Perelló a la dreta i l’Ampolla. Camarles, l’Aldea, travessar l’Ebre i Freginals. Els records de les Terres de l’Ebre, i el Delta del nostre imaginari col·lectiu, es fa ben viu al llarg del trajecte. Tanquem la ràdio per escoltar el paisatge. Ulldecona –amb els seus pastissets– ens obre la porta fins a Alcanar.

El cafè del Forn de Marià, al carrer de Suñer, ens ofereix les novetats més properes: aquests dies la població del Montsià es troba en plena celebració de la cinquena edició de les Nits de Tyrika, un festival de música experimental amb espectacles, tallers i tasts de vins, a partir de la tradició ibera ilercavona i la posterior influència fenícia. Una bona ocasió, per a conèixer de primera mà el jaciment arqueològic de la Moleta o l’Ermita del Remei.

Sigui com sigui, puntuals, fem el pas cap al Teatre Auditori Municipal, de recent construcció –va obrir les portes el març de 2023–, que porta el nom de l’intèrpret José Antonio Valls (1958-1983), que va arribar a ser director de l’Associació Musical Ciutat de Benicarló, del qual tot just fa tres anys es va publicar Aproximació a la vida i obra de José Antonio Valls Subirats (Publicacions de la Universitat de València, 2022), del concertista de Manises Héctor Tarin.

És dissabte 27 de setembre de 2025 i a les 11 h del matí es dona el tret de sortida a les Jornades de la Llengua: on Som i on Anem, en el marc del Nou Congrés de Cultura Catalana, que cinquanta anys després del mític congrés que va reflexionar al voltant de les possibilitats futures d’uns Països Catalans plens de transformacions, marcats per la transició política a l’estat, ofereix de nou preguntes que podem respondre de manera col·lectiva en un context ple d’incertesa i d’oportunitats com el d’avui.

Una doble jornada participativa per plantejar quin és el moment actual de la nostra llengua, amb totes les novetats dels darrers mesos damunt de la taula: des dels preocupants moviments partidistes de l’Ajuntament d’Alacant fins a les decisions del govern balear, passant pels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població –que ens mostren el mirall realista de la Catalunya dels nostres dies– o l’esperança sorgida de les dades del recent IFOP de Catalunya Nord i de la sensibilitat del nou equip del síndic Raimondo Cacciotto a l’Alguer.

És en aquest context que les sessions van iniciar-se amb una taula rodona –que vaig tenir el goig de moderar– amb idees discursives, reflexió teòrica i exemples pràctics d’activisme a favor de la llengua, a partir dels interessants posicionaments del membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans Miquel Àngel Pradilla; del filòsof i autor El mite del bilingüisme (Edicions del 1979, 2025), Jordi Martí Monllau, i de la filòloga valenciana Berta Serra, coordinadora d’Educació de Plataforma per la Llengua.

Així, al llarg del cap de setmana, amb aquestes i altres intervencions d’acadèmics i noms associatius dels diferents territoris del domini lingüístic –des del professor Josep Sebastià Cid al periodista Òscar Palau, des de l’escriptora Alicia Coscollano a l’editor Ramon Paris–, es va constatar que cal una acció coordinada d’institucions, entitats i la quotidianitat de cadascun dels parlants per tal de revertir l’actual situació d’emergència lingüística. Tot, amb el propòsit de poder viure plenament en català.