E

n acabar la Segona Guerra Mundial els pobles i nacions de la terra, davant de tant horror de mort i genocidis arran de la  guerra, van pensar que allò no podia tornar a passar mai més i, per això,  van establir unes bases de justícia a escala mundial. Aquesta acció esdevenia una bona manera de mantenir la pau arreu del nostre planeta. I avui, aquest acord que es coneix com a Nacions Unides (ONU), encara existeix, per tal d’intervenir en qualsevol moment per a aturar tota guerra i tot crim contra la humanitat.

Ara bé, resulta que l’administració Trump, per tal de protegir els interessos d’Israel –segons els analistes− està portant una campanya de desprestigi i desmantellament del que representa l’organisme de l’ONU. Tal fet ens porta a remarcar −segons dades− que, amb data de 4 de setembre, hi van haver sancions a tres organitzacions palestines líders de drets humans. Un altre cas seria ja en el mes de juny; la mateixa administració imposava també sancions a un altre grup líder de drets palestins...

Si això no fos prou, el govern dels Estats Units, segons l’activista social francesa, Agnès Callamard en el diari Ara, amb data del 03/10/2025, sota el títol: Què passa amb el drets humans palestins? posava de manifest que l’esmentat govern també havia perseguit els funcionaris del tribunal (Tribunal Internacional Penal), perquè havia assumit una investigació que cobria les denúncies de crims greus per part de les forces israelianes a Gaza i havia emès ordres d’arrest contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i l’exministre de defensa Yoav Gallant, acusant-los contra crims de guerra contra la humanitat.

I que està fent l’administració Trump? Doncs, està minant i afeblint l’estat de dret de l’ONU, a criteri seu. Cosa que suposa la no protecció dels drets humans i la justícia internacional. La retallada de finançament, que ha portat a terme de les Nacions Unides –segons dades dels mitjans de comunicació− n’és tota una mostra.

La necessitat d’un orde internacional  creïble, davant de l’opinió publica mundial, d’una justícia internacional que abordi els genocidis, com el cas de Gaza, tots els crims de guerra i els crims contra la humanitat, s’ha fet un element essencial, imprescindible per tal que sense demora pugui construir el respecte pels drets humans. Per tant, el Tribunal Internacional, que ha estat el pilar, la columna vertebral central de tot el sistema en benefici dels seus postulats de respecte i consideració als valors humans, esdevenia fins fa poc el fòrum més representatiu (punt de reunió i entesa) com a últim recurs per resoldre tot conflicte. Ara, corre el risc, a criteri del Sr. Trump, de desaparèixer.

Els governs implicats en la institució del TIP, que pretenien complir la promesa aleshores, posterior a la Segona Guerra Mundial, de no tornar mai més a aquell horror de la guerra i dels genocidis, havien establert una fundació de permanència, vigilància i  custòdia dels Drets Humans, ja que dita organització no era perfecta, però podia ajudar a posar fi a cicles d’abusos.

Qualsevol mesura afegida de sanció o bé d’un altre tipus, adoptada pels Estats Units, amb el criteri d’entorpir l’acció de la justícia a escala mundial, com podria ser una extensió de les sancions que porta a terme el Tribunal Internacional Penal, podrien posar en perill els drets de les víctimes a tot el món. Aleshores, què cal fer davant de tanta arrogància, supèrbia o vanitat d’un Trump, que ambiciona el premi Nobel de la Pau?

Els governs de totes les nacions −com assenyalen els experts− haurien  de condemnar aquesta actitud sense embuts i fer els esforços necessaris per tal d’aturar els afanys que s’estan fent per tal de debilitar la independència del TIP, pel fet de silenciar aquells documents que senyalen els abusos. I com diu Agnès Callamard −analista del tema−, s’haurien d’utilitzar les lleis regionals i nacionals, com l’Estatut de Bloqueig de la Unió Europea, que permet anul·lar lleis externes dins l’àmbit de la Unió, per tal de alleugerir l’impacte de les sancions dels EUA sobre qui treballa amb el tribunal.