Que queda d’aquells cantautors, amb les seves lletres  reivindicacions i fent revolucions, serà que ja tenen aquell pa, serà que en un partit es varen afiliar, i avui no se’ls sent criticar ni cantar.

No és que avui, no tinguem grans amb pus, i no serà perquè no ens prem el nus, i perquè no cridem junts, o serà perquè hem perdut els apunts, i ens costa recordar tot el vàrem lluitar i córrer davant Grisos i per altres matisos..

Avui aferrats per la gran banca i a les grans institucions i marques, no cridem ni alcem la veu, fem l’adormit, mentre les oligarquies manen amb el dit.

El món plora per les guerres, però sense llàgrimes d’esquerres, tant sols cants per la pau, que els pren el gripau, i dins el fang de la batalla contractes d’armes per la baralla, i gana i milions per la degana.

Tot són mesures i crítiques i plans per millorar, però tots estan ben asseguts, i ningú aixeca la mà per depurar i dignificar.

La justícia no escolta el que diu el poble, fa el que feia, i d’ací no la tens, porta un Sami paral·lel amb acudits breus.

Demà es cremarà el bosc, per no netejar-lo, potser serà el riu el que estarà contaminat, o la mar de plàstics plena, però pocs seran els crits tan sols els dels afectats, de lluny venen ordres de no pescar, i també d’un arbre no tocar, permisos i papers, i normatives per complir, …. Perdoneu savis de poltrona, primer baixeu al carrer i sospeseu i després calleu.

Un punt i a part mereix el tema de l’aigua dels pantans venuts a empreses, que comercialitzen ampolla a ampolla o al gros, tots els drets del terròs, adquirits venuts i a mans de grans consorcis.

Emprenyat amb el món.