Cultiva l’Humor i ho passaràs la mar de bé.

El cos es deteriora a mesura que la persona es va fent gran: els ulls esperneguen, els pulmons s’embussen, el cor s’abarnega, el fetge minva, els ossos es cristal·litzen, les cames s’engarroten  i oïdes s’omplen de cera.

En cavi la majoria de funcions piloses facials porten la contrària. Quan els caps perden pel i en casos els cranis acaben en yuls brynners, aquell tou negre del pit ha desaparegut, les cames han quedat com a garrotets blancs,  i la barba aclarida, aleshores sense que ningú els hi mani, amb fúria inusitada, surten els pèls;  del nas a borbolls, a les orelles brins a grapats, boscos a les sales;  i tots, 13 són 13 amb un creixement desmesurat,  constant i persistent , que vulguis o no, no queda altre remei a arrancar-los amb unes pinces cada 2 x 3, tot i la sentida que fa.

Perquè  doncs aquesta anomalia,  preguntem?;  que a la  llarga porta a desassossec  a homes i dones, principalment als homes, que en coses de pèl no desitjat, la natura n’ha  dotat, més al mascle que a la fèmina vaja!:  una burrada.

Llavors es inexorable que passin situacions  que deixen als homes a la misèria corporal i quasi espiritual:  El pujolet de les orelles s’omple de crinera  que s’ha  d’afaitar cada dia, els cabellots que surten al nas del jaio,  no se’ls sap tallar  o, no sap que fer perquè els hi tallin, i,  quan es miren el pit i el veu tan llis  són calfreds  el que els gafa. Aleshores  que n’hem de dir de tot això?, doncs res, és la mateixa vida.  El que passa és que no hi ha medicines vàlides perquè desapareguin els ofenosos ni tampoc perquè creixin. Però no tot s’acaba aquí. I les dones?. Hem dit que a elles el problema no és tant, però ens hem equivocat. Basta donar un cop d’ull a una vidriera d’un coiffure  per veure una  línia de dones assegudes  a les seves elegants poltrones amb 25  laminetes enganxades a la cara al front i a la sotabarba; per què?, doncs pel que vostès ja saben. I del cercle tonsurat al cap que ne’m ?; aquest sí que el pateixen moltes senyores ja des del 65 anys, cosa que les porta a una gran irritació, i es donen a les menges removent els cabells que rodeja el cercle i de vegades posant-s’hi un pegat.

Es veritat que normalment elles no tenen problemes de nas i orelles,  però la calvície  també les maltracta, de vegades deixant-les sense melena. El que passa es que en saben molt i la seva contraofensiva són les perruques: sí o no?.

En definitiva,  això d’arribar a massa a vell no és bo per  guanyar  la batalla dels pèls,  ni dir,   aquelles deficiències de les insuficiències.

No obstant és evident que aquests problemes se superen si no miren el goig que fan homes i dones,  vegin els seus cossos erectes, ufanosos, polits, ben vestits i cuidats  només cal  que s’estimin ells mateixos.

Cap problema.