Dissabte, la sala de conferències de Sant Francesc, del carrer Carlo Alberto de l’Alguer, es convertia –amb la contribució d’amics i companys de viatge– en l’espai emotiu de record a Paolo Dessì, “ànima noble, refinada i gentil de la cançó algueresa”. L’acte d’homenatge, organitzat per l’Obra Cultural de l’Alguer i Plataforma per la Llengua, comptava amb l’actuació musical del cantautor Josep Tero, amic personal del poeta, acompanyat per Ferran Martínez al piano i la fisarmònica.

Si bé aquest octubre no vam poder desplaçar-nos físicament a l’illa sarda, sí que la crida pública per al record de Paolo Dessì (l’Alguer, 1946-2024) ha travessat el Mediterrani fins a la costa continental, per tal de projectar aquest nom crucial d’allò que esdevindria als anys seixanta l’equivalent alguerès a la Nova Cançó, a partir del nucli sorgit del Centre d’Estudis Algueresos, que Dessì compartia amb el poeta Antonio Coronzu. En una reunió recent, precisament en recordava la seva figura el també poeta Carles Duarte, versos del qual van ser musicats per l’autor de Folclore di Sardengna (1971), Rimes i cançons alguereses (1998), A la Vora de l’amor (2002) i Pels camins del mar (2020), qui ens va deixar als setanta-vuit anys.

La revitalització algueresa ha estat també present a Barcelona, en les darreres dues edicions de La Setmana del Llibre en Català. El setembre de 2024, una expedició algueresa comandada per l’exsíndic Carlo Sechi, i amb els activistes culturals Mauro Mulas i Irene Coghene, van oferir una panoràmica històrica de les connexions alguereses davant d’un multitudinari públic de l’escenari literari del passeig Lluís Companys de Barcelona, tot remarcant també la potència de les darreres novetats: des de la renovació de la Biblioteca Catalana fins a la creació de la primera colla castellera de la ciutat, els Mataresos de l’Alguer, passant per la recuperació de festivitats que s’havien perdut, com la de Sant Joan de la Porta Llatina. Al sopar posterior –imatge– es va fer èmfasi en la necessitat d’enfortir la freqüència de les comunicacions aèries entre l’Alguer i ciutats clau com Barcelona –Reus i Girona–, València i Palma.

Ara fa ben poques setmanes, a més, en l’edició d’enguany de La Setmana, també el punt més oriental de la catalanofonia va comptar, a la ciutat comtal, amb un espai propi a la programació del festival literari de les lletres catalanes. Amb l’estudi La llengua de la nostàlgia (Tirant Lo Blanch, 2025), d’Ivan Solivellas, es pot resseguir una interessant anàlisi etnolingüística a partir d’entrevistes actuals i grups de discussió acadèmiques que permeten extreure conclusions que ens refermen en la necessitat de consolidar el suport institucional i l’activació de la societat civil per fer possible un nou retrobament alguerès.

En aquest context, la multiplicitat d’iniciatives sorgides aquests darrers anys –des del concurs per joves cantautors algueresos CantAlguer fins a la publicació de la nova revista Al Portal, passant per la projecció de pel·lícules del Cicle Gaudí i les nombroses actuacions de l’ONG del català– ens ofereixen un espai per a la projecció de present i futur, que cal intensificar i solidificar, sobretot a partir de la introducció de l’aprenentatge lingüístic a les escoles. Mentre anem, anem anant, des de la Catalunya continental seguim llegint i escoltant els versos musicats de la ciutat somiada. O bella Alguer!