Els salms, que són? Són uns poemes cantats i adreçats a Déu. Llegim de sant Ambròs, bisbe de Milà (Treveris-339 - Milà 397), unes reflexions que ens poden donar llum sobre el tema dels salms. Ens diu: “La història instrueix, la llei ensenya, la profecia anuncia, la correcció reprèn, la virtut convenç: del llibre dels Salms tothom en pot treure profit i medicina per a la salvació. Tothom que el llegeix té un remei especial per guarir les nafres de la seva pròpia malaltia”. (De les explanacions als Salms.)

Des de la nostra cultura cristiana, segons els teòlegs, els textos del Vell Testament, amb gèneres escrits des de l’àmbit de la cultura semítica (jueva), de quatre mil anys d’antiguitat, precisen interpretació i, per tant, no són de la nostra cultura cristiana. És lògic, doncs, que hi hagi un desajust notable amb la nostra cultura moderna, cosa que dificulta no solament l’entesa, sinó quan ens expressem en la pregària.

En el llibre dels salms n’apareixen sovint alguns d’un llenguatge combatiu, que relaten la situació d’un poble que esdevé assetjat pels enemics. Llavors, els salms o càntics es refereixen a aquesta situació de reconeixement d’Aquell qui els preserva de tot mal. Per això, hi trobem aquests termes: “El Senyor és la meva roca. El Senyor és el meu baluard...”

En el Vell Testament sovinteja, com diu un analista, la consciència de pecat, i aquest pecat sorgeix amb els nostres primers pares segons el relat bíblic; com el cas de la mort d’Abel a mans del seu germà Caín. Hi ha un altre salm que sorprèn i necessita ser explicat; un verset del salm 51 (50): “Vós sabeu que he nascut en la culpa / que la mare m’engendrà pecador”. En la nostra mentalitat, no s’acaba d’entendre que un nounat, acabat de néixer, ja sigui pecador.

Els números dels parèntesis fan referència, segons la traducció, que ha estat traduïda de l’hebreu cap a la llengua grega i aquesta cap a la llengua llatina “Vulgata”, llengua del poble. Per tant, el primer número es refereix al text hebreu, i el segon que es troba entre parèntesis al text grec, o llatí.

Aleshores, què em quedo dels salms? Doncs, aquells que em plauen i m’ajuden. N’exposo alguns: El salm 100 (99), que diu Som el seu poble i el ramat que Ell pastura. El 103 (102): Beneeix el Senyor, ànima meva, no t’oblidis mai dels seus favors. El 23 (22), que porta la imatge més antiga que s’atribueix a Jesús: El Senyor és el meu pastor: no em manca res... tota la vida m’acompanyen la teva bondat i el teu amor. I viuré anys i més anys a la casa del Senyor. El 127 (126) per posar les coses al seu lloc com diu un amic prevere: Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors...

Una antífona, entre d’altres, que esdevé una tornada breu cantada o parlada després d’un salm, com podria ser del 89 (88): Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors! I del salm 100 (99): Som el seu poble i el ramat que Ell pastura.