Després d’aterrar a l’Aeroport d’Astúries, ens dirigim per carretera cap a Uviéu, ciutat que el 5, 6 i 7 de novembre acull el XII Congrés Internacional sobre investigacions del franquisme, l’encontre de referència que des del 1992 es va organitzant de manera periòdica en diferents universitats per conèixer com evolucionen els estudis al voltant del període 1939-1975. Barcelona, València i Santiago de Compostel·la, entre d’altres, són algunes de les ciutats que al llarg d’aquestes més de tres dècades han fet d’amfitriones de la cita acadèmica de la contemporaneïtat més propera.

Com que és d’hora, abans de dirigir-nos a la Universitat, ens apropem a la plaça enjardinada de la Escandalera, en ple centre, ben a prop de la Junta General del Principat, de l’edifici presidencial d’Astúries i del teatre Campoamor. Allà, copsem l’aparador engalanat de la confiteria Rialto, ple de les seves reconegudes “Moscovitas”, unes galetes artesanals fetes amb ametlla marcona i recobertes de xocolata amb llet que des de fa quatre generacions marquen el dolç compàs de la ciutat. Al saló interior, amb un cafè, hi trobem gent llegint els dos principals diaris asturians en paper: La Nueva España i Comercio, aquest segon editat a Xixón.

Des de Rialto a la Facultat de Filosofia i Lletres, és un camí ple d’història, arquitectura i art contemporani. Així, al mateix carrer de Sant Francesc hi tenim la Biblioteca central de la institució universitària, que aquests dies compta amb una exposició bibliogràfica sobre llibres de diferents dècades del segle XX: des dels postulats galleguistes de l’obra completa de Castelao al feminisme de Magda Oranich, la mirada social de Paco Candel i publicacions d’història de Catalunya de Jaume Sobrequés, passant per autors de diferents tendències.

Tot seguit, la seu del Reial Institut d’Estudis Asturians, amb una extensa programació d’actes, i ben aviat ja arribem a la plaça de la Catedral, amb la basílica de Sant Salvador -amb una sola torre gòtica-, l’escultura de bronze de la Regenta, el conegut personatge literari de Clarín. Abans de resseguir el camí universitari, ens aturem al Museu de Belles Arts per conèixer de primera mà la generació pictòrica asturiana que ha compaginat l’impuls de les avantguardes amb el cànon costumista de la ruralitat, sintetitzada amb la imatge bucòlica de la recollida de pomes.   

Ja al campus, els nombrosos estudis que es presenten simultàniament al XII Congrés Internacional -enguany coorganitzat amb la Fundación Juan Muñiz- ens fa evident l’interès acadèmic per tal d’aprofundir en els diferents aspectes dels anys grisos: des de qüestions de gènere i moviment obrer, repressió i exili, economia, institucions, temes d’ensenyament o l’escenari internacional.

La taula 10, la relativa a les qüestions culturals, és coordinada per les investigadores Noemí Díaz, Aída Villa i Alba González, i compta amb un total de setze comunicacions acceptades que ofereixen apunts interessants, entre d’altres, sobre la censura en les obres de Bertolt Brecht -Carmen Bravo-, els vincles generacionals entre Albareda i Vicens Vives -Onésimo Díaz-, un dibuix icònic de Palau Ferré per a l’antologia literària d’Els Autors de l’Ocell de Paper -qui escriu aquestes línies-, l’imaginari cinematogràfic d’aquells anys -Irene Marina Pérez-, els espais artístics dels primers quaranta -Juan Carlos Aparicio- o nombrosos anàlisis de projectes urbanístics de la postguerra i el desarrollismo -Ángela Ferreira, Ángel Cañedo, Jonathan Álvarez, Jorge López i Alejandro Braña-,coetanis al moviment de l’arquitectura moderna.

Així, les presentacions de la sala del deganat universitari, i el debat i col·loqui posterior, van ser una bona ocasió per tal de compartir metodologia de recerca, desglossar conclusions primerenques i apuntar noves línies d’anàlisi de cara als propers mesos i anys. Investigacions culturals d’un període que cal seguir estudiant.