Has vist com s’ajau la boira damunt la llera del riu.
Has vist com riuen els xops i pollancres amb les seves fulles argentades.
Has vist el tudó, que jo que el volia agafar i volar amb ell, ha sallat sense mi.
Has vist com la serenor de l’aire porta la pau als sentits?
Has vist en aquell instant en què l’ànima recorda la seva llibertat?
Has vist com leviten les papallones sobre una realitat que no existeix.
Has vist que el millor de la vida no passa per la registradora.
Has vist aquest món, com un simulacre perfecte i fals.
Has vist com ningú ha superat el teu mirar.
Has vist com arrasa el teu somriure de dominó.
Has vist com en la teva pitjor versió, ets fàcil de sentir, ets incòmode, individual, incansable i un etern patir.