Sant Pere de Reixac, una església romànica amb vestigis del segle XI, en temps passats va esdevenir església parroquial, amb el cementeri al costat i la rectoria. Convertida en ermita en temps posteriors, des de 1976 hi visqué Josep Rius-Camps, avui traspassat a la Casa del Pare: el prevere, teòleg, exegeta i historiador, un dels millors coneixedors dels orígens del cristianisme, obrint amb noves anàlisis una nova trajectòria d’ensenyament per a temps futurs de l’Església.

Allà impulsà “El grup de la Paraula”, des del segle passat; un grup que reunia cada tercer diumenge a persones vingudes d’arreu, amb el desig de comprendre i aprofundir els evangelis. Als anys vuitanta, jo m’hi vaig afegir amb una “Comunitat de base”,  nascuda a la parròquia de Caldes de Montbui. Tot un seguit d’anys va ser lloc de trobada al voltant de les eucaristies, tant de pregària com de formació teològica.

La pedagogia dels seus ensenyaments es basava en el Còdex Beza, un dels manuscrits més importants i antics dels evangelis; s’hi trobava l’evangeli de Marc, per ser el més antic. La seva nova traducció, feta per Josep Rius, ens possibilitava una nova manera d’interpretar i entendre les seves lectures, al marge de les versions tradicionals.

Aquella pedagogia o ensenyament ens obria un nou horitzó de com emprar, comprendre i redescobrir l’evangeli, cosa que no deixava d’inquietar-nos. Ens predisposava a ser més analítics, més crítics, però també oberts a altres formulacions. Sense deixar de ser cristians de parròquia, sense deixar de formar part de la comunitat eclesial vàrem anar creixent amb més criteri.

En Josep Rius combinava la recerca més rigorosa amb la vida pastoral més senzilla, compartida. Aquest fet va marcar profundament el seu estil de vida. Tot i que ell mai no va deixar de dir missa a Santa Maria de Montcada i Reixac, parròquia a la qual estava adscrit, a banda dels seus treballs. Ell ens deia que els textos cobraven vida, si els podia comentar amb comunitat. Certament, aquest ensenyament ens ajudava a aprendre de les seves explicacions.

La premsa nacional i internacional dins l’àmbit religiós va donar una gran informació, tant de la importància de la seva obra com de la seva persona.  En Josep Rius-Camps ha marxat deixant una obra vasta i incisiva; això sí, sempre inconformista. El seu llegat és el d’un estudiós −com ja s’ha dit− que no va témer qüestionar lectures establertes. Un filòleg que llegia els textos amb una meticulositat radical. I el més important, un teòleg capaç d’obrir horitzons nous. Amb la seva mort, el món de la recerca bíblica i patrística perd una veu única i insubornable; i el país, un savi que va treballar sempre al servei del coneixement i de la veritat. El trobarem a faltar.