La silueta urbana de Lleida, amb la imatge icònica de la Seu Vella dalt del turó, ens dona la benvinguda a Ponent, mentre fem quilòmetres per l’AP2. Deixem enrere Artesa de Lleida -bressol que va ser, en el seu moment, de periodistes culturals que van marcar època-, i ens apropem a Albatàrrec, on ara fa un any vam reivindicar la recerca local d’historiadors i erudits a les Dotzenes Jornades d’Estudis del Segrià, conclusions de la jornada que ara trobem recopilades al nou número de la revista Shikar, que acaba de sortir d’impremta. 

Continuem resseguint el tram de Montoliu de Lleida i després passem per Sudanell i Torres de Segre. És allà on, com indica el seu nom, travessem el riu crucial que ofereix un jardí a la ciutat de Lleida i que, a més, dona nom a una de les capçaleres catalanes més interessants del quiosc. La ruta automobilística segueix i Soses ens queda a mà esquerra i, tot recte, comencem a divisar el castell de Fraga i ens apropem al riu Cinca, un dels tòtems geogràfics de les converses de sobretaula familiar, especialment les nadalenques, en les quals es recordaven els vincles quotidians dels anys seixanta i setanta amb les comarques de la Franja. 

Aconseguim aparcar a prop del passeig de Barrón Cegonyer, presidit pel monument a la Dona de Faldetes, escultura més coneguda com “La Fragatina”, obra de l’escultor José Arellano (1921-1997). És divendres 21 de novembre i a les 18 h té lloc la presentació d’un estudi al voltant de l’impacte de les xarxes socials en els usos lingüístics de la Franja, investigació que fa un èmfasi específic en conèixer les actituds dels parlants entrevistats. La renovada sala d’actes del Palau Montcada -casalot del segle XVII- ens recordava que si tenim futur, és perquè tenim història.  

Amb anàlisi de l’investigador de la UdL Fernando Senar i valoracions dels catedràtics de la Universitat de Lleida Àngel Huguet i Cecilio Lapresta -i d’aquell qui escriu aquestes línies-, aviat les xifres acadèmiques quantitatives, els gràfics i els percentatges de la presentació passen a generar debats d’actualitat participativa, per tal de recordar als presents que el demà ja és avui, i que les tendències són mesurables. Així, amb alcaldes, exregidors municipals, docents de català i actius del teixit associatiu congregats per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca que presideix Josep Labat -i amb el suport d'Institut Ramon Muntaner, el Instituto de Estudios Aragoneses i Plataforma per la Llengua, entre d’altres-, es plantegen quines poden ser les claus d’un canvi de tendència que permetin anar més enllà de la realitat que ens evidencien les dades i superar l’actual situació d’emergència lingüística.  

Amb tot aquest seguit de plantejaments en ment, i sent conscients del poder transformador de la societat civil, prenem de nou el rumb de Lleida, amb el propòsit d’enfortir els vincles de banda a banda de la línia administrativa, i tot recordant que -encara que informativament no ho sembli- hi ha la mateixa distància de Barcelona a Fraga, que de Fraga a Barcelona. Un vespre inspirador d’estudis lingüístics al Palau Montcada.