Ja ho tenen a tocar. Fa anys que anem fent el seguiment des de terra. Ja fa quasi deu anys que han començat. Urbano, armador del MIUROC-TU, va iniciar les singladures per Europa, amb la seva companya, amics, coneguts i saludats. Després el Miuroc va treure el seu morret a l'oceà Atlàntic, i per fer-ho bonic, cap Verd, va ser el punt de trobada, per iniciar la volta al món per etapes. La tripulació ha anat canviant, el normal han sigut tripulacions de sis persones, l’Urbano sempre present. El Joan Miquel, també armador d'un vaixell d'eslora similar, quinze-setze metres, és el segon a dedicar-hi, temps i milles, i ara la tripulació és tota “repe” dels que van arribar a l'Índia a Cochin amb Tere la companya d’Urbano, Lourdes, companya de Joan Miquel, en Fermin i en Josep. Aquest cop no s’ha pogut  enrolar el dit i considerat molt honorable i companya.

Ja, des de Nova Conca, hem  anat fent el seguiment; recordem, “volta al món amb veler” el març del 2024 i “bon vent i bona mar, navegants”, el març del 2025 .

Per aquesta singladura, crec que es considera la número 14, el buc   ha esperat i sortit de Cochin, al Sud-oest de l'Índia. El Miuroc-Tu, està acostumat al fet que el deixin i a què el vagin a buscar; s’espera a l'atlàntic i al pacífic, a Papeete a la Polinèsia, va esperar que el món es desempastifés de la pandèmia de la Covid, i així anant fent cada any un salt o dos i a  l’alçada d'Austràlia, començant a retornar, Indonèsia, Tailàndia, i el març d'enguany han fet 1.500 milles de Puket-Tailandia, a Cochin, al Sud-oest de l'Índia, i passant per Sri Lanka, l'antiga illa de Ceilan.

I ara, vuit mesos més tard, dins del mateix any, també han fet més o manco 1.500 milles més, per l’oceà Índic i mar  aràbic.

Doncs, som-hi desvetllant pinzellades i sensacions del seguiment de l’aventura, que no és pas de port-Aventura.

Per aquesta singladura la tripulació va sortir de l'aeroport de Barcelona en direcció a l'Índia. Es tracta d'arribar a Cochin, on van deixar el vaixell i fer 1.500 milles nàutiques, que traduït a kilòmetres, són quasi 3.000 i arribar  a Salalah, al sultanat d'Oman i per deixar el vaixell mig encarat, mirant de reüll el canal de Suez, per si l'armador considera que ja n'hi ha prou i que s’ha de reentrar a Europa. Però això no depèn pas d'aquest articulista, i per tan estarem al que decideixi l'armador, prèvia conversa secreta amb el Miuroc-Tu, que ja forma part de la família.

Abans d'arribar a Cochin van a Calcuta com a turistes, avui Kolkata; simfonia de clàxons, cotxes creuant-se a centímetres,  pro afegint bicicletes, motoristes , vaques sagrades, i tot el que es pot saber o recordar, els que hem fet turisme algun cop per aquell continent.

També un altre avio el deix a Goa, ensomni  de quan van passar-hi els primers hippies, però ja no és el mateix.

Per fi Cochin, la que van titular “internacional marina of Cochin”, està mig agònica, dominant les rates i els pantalans semi derruïts, però el Miuroc espera, confiat com tantes vegades que tornaran a buscar-lo, perquè sap que ells no ho farien.

Divendres 28 , superada la intendència i la paperassa el Miuroc salpa, però encara per radio els fan tornar, i quan els tenen a la vista, les autoritats pertinents diuen, que ara si que poden anar-se’n.

El Miuroc es posa en marxa, i els espectadors del xat comencem a viure la seva experiència; diuen que som 143, si no es donen noves altes, perquè la prosa-poètica de l'armador Urbano, enguany és especialment brillant i minuciosa, i edemes han afegit una antena de satèl·lit “starlink” amb internet directa del “capoll” del Musk.

Un dels xatejadors és Hans Geilinger, el del Tuvalu, un Dufour 40, en el que el 2011 va començar amb la seva companya Imma, una volta al món de 12 anys i cinquanta mil milles nàutiques, i...”que diu sentir enveja sana”. Acaba de publicar un llibre.

. També, com en altres ocasions en Javier, des de Mèxic, ens torna a obsequiar amb la seva prosa florida i experta, i amb el detall lingüístic, de redactar algun dels textos amb un català ben traduït i compassat. Va navegar amb el Miuroc entre Fiji i Cairns a Austràlia, també cap a Tailàndia.

Bé, el 29 de novembre, dissabte naveguen a 8/9 nusos amb marejol. El seu món, diu “el redactor d'altura”, es tradueix i redueix al Miuroc-Tu. La resta, mar, horitzons de dia, negra nit de nit, a la llunyania els grans petrolers navegant, i  més prop i sortint i desapareixent de tot arreu, minúscules barquetes de pescadors; una mar moderadament tranquil·la, vent de traves de 10 a 20 nusos.

L'1 de desembre, dilluns, milles navegades 580, milles per la destinació 769. Expliquen que ahir diumenge, encara que fossin enmig de la mar es van arreglar un xic , i el també armador Joan Miquel, no va casar a ningú, però va fer una homilia parlant dels pans i els peixos. Diu que de pa el que vulguin, pro en aquesta travessa, de peix cap, i no serà perquè no tinguin tirada una línia.

Diuen que la navegació es força bona, tant a vent, com a mar, com a rumb i navegació, més o menys 7 nusos de velocitat, un corrent marí favorable de 6 nusos, vent de 10 a 15 nusos, preveuen que arribaran un parell de dies abans dels càlculs, probablement el dia 6, i diada de la Constitució espanyola, arribin a la marina del Sultanat d'Oman

Aquest dilluns toca fer dissabte i netejant i controlant i segueix sortint el pernil de Jabugo, el que es va salvar, quan van inspeccionar maletes a l'aeroport de Goa. Diuen que si a Cochin van trobar resta de cagarades de rata, a alta mar, se'ls instal·la un parell de sargantanes, i algun ocell de l'Índia, dels que saben fer ioga, i quan volen tornar a aixecar el vol.

El 2 de desembre,  l'armador i escriptor, suposem del  futur llibre de memòries nàutiques; ens descriu i recorda que també es donen silencis profunds, acompanyats de la immensitat de la mar i de l'absència humana, a excepció dels de, la clova que els transporta. Es destaca la simfonia de sorolls i moviments quasi sempre amables, amb partitura per gaudir els diferents rumors de la mar. Ara bé, si la partitura s’enfosqueix, la filharmònica comença a gemegar en forma de nyigui-nyogui

Ara, ens arriba un vídeo; diu que queden 400 milles per arribar, i que encara no han posat en marxa el “senyor Volkswagen. Ens ensenya l'oceà Índic en tota la seva magnitud i els dofins rondant per la proa del vaixell.

I el 6 de desembre dissabte entre boires matinals es dedueixen els primers minarets, i per fi han precisat d'unes hores d'ajuda motoritzada, per arrodonir la velocitat del creuer, fins que un recordatori que els monsons existeixen, ens torna a redreçar el Miuroc-Tu que ha tornat a passar mitja nit volant a 9/ 10 nusos, i van aclarint-se les muntanyes, que diu l'armador li recorden els tombants marins d’Almeria; no obstant la presència dels minarets, recordant que arribem a l'Aràbia i en concret el sultanat d'Oman.

Diuen que la mitja han sigut 6’7 nusos de mitjana de velocitat, i que potser es pot considerar l'etapa més ràpida i còmoda de les singladures en general, i sense disgustos de veleria o de mecànica.

Al arribar al port, van ser saludats pel ¨ Comodor ¨ de la Marina. Diuen rebre hospitalitat aràbiga en fase de màxima expressió, i ens donen les gràcies pels que hem suportat amb paciència els seus moviments marins, i parlant de paciència ens recorden que el profeta Job, que al Coran és conegut com a Nabí Ayoub, descansa prop, a Al-Saada, a quaranta kilòmetres de Salalah.

Bé companys la singladura ja és vostra per sempre, ha gaudit del moment, i retornats teniu via franca per una calçotada per terres de la Conca de Barbera. Petonets.