La humanitat sencera té dos fets impossibles de tornar a repetir-los, i dir repetir ens referim a tots éssers humans per insignes o representatius que siguin: Emperadors, Papes, reis, caps d’Exèrcit, multimilionaris, milionaris  llicenciats, científics, artistes, sense oblidar-nos de tota la gent corrent del carrer. Ningú no pot repetir cap de les dues, que són: primer,  Retornar al Claustre Matern després d'haver nascut, i la segona, Retornar a la Vida una vegada mort. És una evidència, inexorable, no cal demostrar-les; se saben.

Sabeu d’algú que després de néixer hagi retornat al claustre matern?, ningú  ho ha pogut fer,  la natura és inexorable en aquest aspecte.  Sabeu d’algú que hagi ressuscitat (no pensem ara en els Essers i fets Religiosos esmentats en la Bíblia); la resurrecció evidentment no la pot salvar la humanitat corrent per si sols.

Quan després de la Vida,  aquest axioma és fàcil de veure’l venir, és  el fet  que   la humanitat l’accepti, segons CREGUI o NO en el que esdevindrà després de la mort.

Els que creuen  ho tenen  fàcil; saben que una vegada difunts hi ha una altra vida que  seguirà segons la seva conducta bona,  ja que es trobaran en un món d'alegries, glòries, delits, placideses, eufòries, goig, jovialitats,  tranquil·litats,  estimacions, i més...

Els que no creuen els ha de ser un desencís paorós trobar-se després en un món de fosques i del no-res;  ha de ser esgarrifós,  espantós, esfereïdor  saber que hi han que han arribat aquí tan sols per  acceptar les penes de la vida: malalties, contrarietats, disgustos, abandons, escarnis, injúries, ofenses, infidelitats, fal·làcies , és a dir, EL NO-RES.

Deia un moralista que TOTS  els que hem vingut  a la terra morim  seguin una pauta semblant a la dels  joncs dels rius; treure el cap  veloç i vegetar en la vida fins al seva declinació,  ja  que el bri no pot tornar mai més dins la baina.

Cada u que es faci de cada un d’aquests raonaments.