Hi haurà pau per Nadal?

Podem anar mirant i pensant. De moment tallem el pi o l’avet més gran perquè llueixi al mig de la plaça Major, aquell arbre que era refugi de moixons i també d’insectes, ombra en els dies de canícula i també sopluig en el mal temps, mentre llumetes de colors encapçalen les branques més altes, juntament amb un estel lluminós que priva de veure els estels de veritat. Un punt a part mereix la factura de l’energia d’aquests dies, mentre molta gent no té la més mínima calefacció per passar les nits fredes d’hivern.

La disbauxa alimentària mereix un capítol a part, mentre fem recaptes per netejar consciències i estar en pau amb nosaltres mateixos.

Regals i joguines, roba que no fa falta, i un seguit de despeses innecessàries per alimentar el nostre ego i, de portes enfora, destacar per damunt dels altres.

Crec que unes festes de Nadal no haurien de tenir res a veure amb el consumisme esbojarrat i boig al qual ens tenen acostumades les grans cadenes de consum.

Nadal és la millor senyera blanca, és la reflexió, és amistat, retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres, compartir tantes i tantes coses que portem dins, és recordar. Uns van marxar molt lluny i altres no tant, però no hi són per sentir i fer-nos una abraçada sincera.

La Grècia antiga aturava les guerres durant els Jocs Olímpics. Per què no les parem nosaltres? No per començar de nou la setmana propera, sinó per arrencar punts d’equilibri i no fer més mal a ningú, buscar un món millor entre tots, més humà, sense tantes escletxes socials, ni aquí ni en cap altre lloc del planeta.

Segurament serà una utopia pensar en totes aquestes coses, però si cadascun de nosaltres fem un gest, un senyal, un toc d’atenció, a la fi seran molts petits avenços que potser es faran grans.

Molt bones i sinceres festes.