És la catedral més gran de França i un dels més bells monuments gòtics del país i del món. Notre-Dame de París es troba a l’illa del riu Sena i es considera un dels monuments més emblemàtics de França. Es va construir entre els segles XII i XIV i ha sofert diverses restauracions, l’última després de l’incendi de 2019 que li va causar molts estralls.

Aquesta basílica ha estat escenari de publicacions literàries, com la novel·la de Víctor Hugo que porta el nom del temple i relata la tràgica vida de Quasimodo, el grotesc campaner, la gitana Esmeralda i l’ardiaca Claude Frollo, escenificada en el París del segle XV.

La catedral la va començar el bisbe Maurice de Sully i les obres van durar més de dos segles, de 1163 fins a mitjan segle XIV. Així doncs, té un estil que no és completament uniforme, del gòtic, si bé en general se la considera d’aquest estil.

Al contractista Jean de Chelles, entre els anys 1258 i 1265, se li deu el magnífic rosetó de la façana nord del transsepte.

Durant la Revolució Francesa, la catedral va ser objecte de nombrosos actes vandàlics; per exemple, els revolucionaris van confondre els reis de Judà, de la Galeria dels Reis de la façana, amb els reis francesos i els van arrencar els caps. L’any 1977 es van trobar una bona part d’aquests caps i ara són al Museu Nacional de l’edat mitjana. Entre altres actes vandàlics, quasi totes les grans estàtues dels portals van ser destruïdes i el tresor va ser saquejat. El culte a la Raó el van iniciar a Notre-Dame el 10 de novembre de 1793, amb el Festival de la Llibertat, i l’altar va ser transformat en l’altar de la deessa Raó. A la fi de novembre d’aquell any, el culte catòlic va ser prohibit i la catedral es va transformar en magatzem.

Poc després, la Comuna de París de 1871 va estar a punt de destruir l’edifici. Els manifestants van calar foc a alguns bancs i cadires, però el foc va ser extingit i va causar danys molt escassos. La catedral va passar les dues guerres mundials sense tenir problemes significatius.

Poc després de la signatura del Concordat de 1801, la catedral va ser retornada al culte l’any 1802. Es va procedir ràpidament a algunes reparacions d’emergència perquè al desembre de 1804 Napoleó Bonaparte pogués ser coronat emperador dels francesos, en presència del papa Pius VII.

En la dècada del 1990, els mètodes moderns van retornar a la pedra exterior de la catedral la puresa blanca original que havia estat ennegrida pels segles. Les pedres més deteriorades es van substituir per altres d’idèntiques, extretes de jaciments de la regió parisenca.

Ja en els dies moderns, sota les voltes es van cantar els Magníficats després de l’alliberament de París el 26 d’agost de 1944. I també s’hi van celebrar cerimònies religioses a la mort de Charles de Gaulle (1970), Georges Pompidou (1974) i François Mitterrand (1996).

Aquesta catedral acull aproximadament de 13 a 14 milions de visitants a l’any, amb un rècord de 14 milions el 2012.

La torre nord conté una escala de 387 graons. Al primer pis, a nivell de la galeria dels reis i del rosetó, hi ha una gran sala gòtica amb un taulell amb llibres i fullets.

A la part més baixa de l’arquivolta, a la banda dels condemnats, les dovelles estan ocupades per les escenes de l’Infern.

Aquest portal, coronat amb la magnífica escena del Judici, va sofrir importants saquejos durant la segona meitat del segle XVIII.

Quant a les dotze grans estàtues dels apòstols col·locades en ambdós flancs de la porta (2 × 6 estàtues), destrossades el 1793 pels revolucionaris, com gairebé totes les altres grans estàtues de la catedral, són reconstruccions del segle XIX, molt ben refetes, sigui dit.

Aquest rosetó sembla enorme i, malgrat ser de dimensions no menyspreables, en realitat és el més petit dels tres rosetons de la catedral. Fa nou metres seixanta de diàmetre. La façana del braç nord del transsepte amb el seu rosetó.

L’agulla de Notre-Dame. El gall al cim de l’agulla conté tres relíquies de tres sants. El 15 d’abril de 2019, a conseqüència d’un greu incendi que va patir la catedral, l’agulla s’esfondrà i quedà totalment destruïda.

Les mostruoses criatures de pedra

Còmodament instal·lades a la part superior de la catedral, aquestes monstruoses criatures semblen contemplar la gran ciutat i gaudir de totes les ignomínies que descobreixen en ella. Entre aquestes quimeres, la més famosa és sens dubte l’stryge, esperit nocturn maligne semblant a un vampir, el qual es va publicar en un famós gravat el 1850.

Les campanes

El 1769, la catedral tenia vuit campanes a la torre nord, dues campanes grosses a la torre sud (“Emmanuel” i “Marie”) i set campanes a l’agulla. Les campanes es van baixar i fondre entre el 1791 i el 1792 per fabricar canons per a l’exèrcit revolucionari. Només la campana “Emmanuel” va escapar de la destrucció i es va tornar a posar el 1802.

Com es pot veure, després de l’incendi de 2019 la catedral de Notre-Dame s’ha reconstruït per preservar la seva bellesa arquitectònica i les seves qualitats religioses respecte a França. El 15 d’abril de 2019, un incendi va destruir parts de la catedral. L’agulla va caure i el sostre es va esfondrar. L’incendi pot haver estat causat per una de les tarimes instal·lades, segons la hipòtesi principal. Ara s’estan fent les restauracions en curs.

Moments importants de la catedral

■ 1431 – Coronació d’Enric VI d’Anglaterra durant la Guerra dels Cent Anys.

■ 1804 – Coronació, el 2 de desembre, de Napoleó Bonaparte, emperador de França, i la seva dona Josefina de Beauharnais, emperadriu, en presència del papa Pius VII.

■ 1900 – L’organista i compositor francès Louis Vierne guanya la plaça d’organista titular després d’una dura competició contra els cinc-cents millors organistes de l’època.

■ 1909 – Beatificació de Joana d’Arc.

■ 1937 – Mort de Louis Vierne durant la interpretació del seu recital d’orgue número 1750.

■ 1980 – El papa Joan Pau II celebra missa a la plaça Parvis.

■ 2019 – Incendi important li causà molts deterioraments.

■ 2019 – Una organització benèfica va reunir fons a Boston (Estats Units) per ajudar a finançar la reparació de la catedral.