Per sort nostra, no tots els bisbes opinen igual que el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, que s’ha saltat l’aconfessionalitat de l’estat, pel fet de reclamar, com a bisbe, que es presenti una moció de censura contra Pedro Sánchez, o bé que el president espanyol dissolgui les cambres. Alguns bisbes ja han discrepat obertament i públicament de tal decisió, del seu cap.

L’arquebisbe de Tarragona, president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Planellas, li va respondre amb rapidesa, per erigir-se en bisbe de tots i marcar, amb claredat diàfana, la seva posició de separar les qüestions d’Església de les que pertanyen a l’ordenament civil.

Aquestes afirmacions −segons Joan Planellas− no reflecteixen el consens dels bisbes i considera que no és convenient que l’Església intervingui tan directament en qüestions de calendari electoral. Per altra banda −com assenyalen els mitjans de comunicació−, Planellas ha criticat que el tema no es debatés prèviament a la Comissió Permanent de l’episcopat, quan aquest s’havia reunit no feia gaire a Madrid.

També Planellas ha volgut remarcar que Argüello només pot expressar-se a títol personal com a arquebisbe de Valladolid i no en nom del conjunt de la CEE, ja que no hi ha una posició consensuada. Continuant amb aquest tema, per tal de clarificar, el nostre arquebisbe també ha recordat que el secretari general de CEE, Francisco García Magán, no va assistir a la reunió de Madrid, per trobar-se a l’estranger.

Planellas ha reivindicat un rol espiritual i pastoral per a l’Església catòlica, tal com recull la constitució pastoral Gaudium et spes (alegria i esperança) del Concili Vaticà II. Per altra banda, també ha advertit: L’Església no ha d’entrar en política partidista, ja que de catòlics n’hi ha que militen en totes les formacions polítiques.

De motius, no ens en falten, per fer una moció de censura i avançar eleccions anticipades contra Pedro Sánchez; però compte, que volent sortir del foc no caiguem a les brases. Sánchez, millor que no es mogui de la Moncloa −és trist, però no tenim més sortida−, per una raó molt senzilla, perquè els qui arribarien serien pitjor que ell. I estem parlant del PP i Vox; aquest últim, radicalment pitjor.