Era la nit de Cap d’Any llargament acariciada i preparada, a casa dels amics de l’Ampolla. Així doncs, seguint l’escandall de l’article anterior, va ser el tercer Cap d’Any ampollenc de la nostra història.

Sopàvem tres parelles a casa dels amics: els amos, tarragonins, però amb anys d’arrels al Delta, nosaltres i companya, i “un ampollero” i llur parella.

Són les onze tocades de la nit, fèiem el sopar previ a les campanades, amb una casa amb eixida i tancada per un mur de dos metres. El gos de la casa borda i se’n va cap a la porta, mirem per l’espiell, el gos calla, seguim sopant. Abans de les campanades, surto a respirar la nit especial, i observo que la bici elèctrica, que havia deixat endollada i a resguard, havia desaparegut amb el cable inclòs. L’amic “ampollero” truca a la policia local, immediatament fa cap una parella de policies joves, que es fan càrrec de la situació: el lladre ha saltat la tanca de quasi dos metres i, com si fos una guineu robagallines, que alguna vegada ens ha visitat a Lilla, es carrega la bici i el carregador i salta de nou cap al carrer, amb la bici entre cames. La policia, amable i preocupada, ens demana una foto de la bici i diu que marxen a investigar. Les dotze van tocant i, davant de la televisió catalana, rebem el nou any.

A quarts de tres de la matinada, i ja acabats de ficar al llit, ens truca l’amic de l’Ampolla, ja des de casa seva, dient que la policia local i els Mossos d’Esquadra van cap a la casa per retornar la bici. Ens aixequem, i arriben amb la bici, el carregador, i un xandall i unes sabates noves, que no reconeixem com a nostres. Ens diuen que tenen enxampat un reincident, que l’investiguen pel robatori a una altra casa de cinc ordinadors, que de moment nega, però reconeix ser autor del robatori de la bici i concreta el lloc on la té aparcada. Se’ls veia contents per haver fet aquest servei.

L’endemà venen Mossos de la científica, fan fotos del lloc per on ha saltat el delinqüent i redacten un petit atestat, en el qual s’aclareix que, recuperada la bicicleta, res tenim a reclamar. Visca! Acaba bé i el lladre no ens ha pogut penjar la llufa. Recordem l’última vegada a Palerm, Sicília, ja fa força temps, que un altre lladre se’m va abraonar i va arrencar-me el collar, que encara porto, amb la fatalitat per al lladre que va trencar la cadena, però va quedar enganxada al meu braç.

Per celebrar-ho, l’endemà dia u de gener, vaig fer anar la bici pels camins dels camps d’arròs i fins a la bassa de les Olles i el Goleró.

L’amic “ampollero” i senyora, que sopaven amb nosaltres, va aconseguir, sota el comandament de Francesc Sancho, primer i flamant nou alcalde de l’Ampolla, i junt amb la gent que tocava, la segregació i independència de l’ajuntament del Perelló, ara fa 36 anys, en una situació semblant a la segregació de Salou de Vila-seca d’Olsina.

Precisament al butlletí d’informació de l’Ampolla, de novembre-desembre de 2025, dit Marinada, acaba de publicar un article, en el qual es considera desenganyat de la política, però ens il·lusiona el país, la gent i els nostres pobles.

Bé, ara tornats, estem veient les primeres volves de neu que cauen a la Conca, i recordem amb plaer les cinc nits i els seus dies a l’Ampolla, una vegada més, i els cinquanta quilòmetres de pedalar pel Delta, a uns deu de promig diari: per mi és preferent passejar i badar.

I els camps segueixen negats, i ara sense collita, ja que és rigorós hivern, i l’espectacle addicional, al marge de les volades d’aquàtiques, són els milers d’estornells que fan formacions espectaculars, en aixecar el vol, al compàs del pas de la bici.

Una variant és anar en direcció a Cap Roig i recalar a la platgeta dels Capellans, la meva preferida a l’Ampolla, i aprofitar per fer talassoteràpia nasal, donat el fort refredat que m’acompanya. Inspiro aigua d’un toll i faig gàrgares i neteja nasal amb aigua de mar, i com ja sabia, però practico poc, em va alleujar tant o més com si hagués passat per la farmàcia... i gratis.

L’article se’n va a galeres, però abans hem vist com el Barça masculí ha guanyat a casa de l’Espanyol per dos a zero; no obstant això, han marcat el primer gol quan només faltaven cinc minuts per acabar el temps oficial.

I a més, hem assistit, en directe i per les xarxes mundials, a la detenció, a Veneçuela, a casa seva, i trasllat a Nova York, “per ser jutjat”, del president Maduro i la seva dona, mitjançant un comando precís i puntual, a l’estil del que va “pelar” Bin Laden; fet que ha deixat molt content i orgullós el president Trump dels Estats Units, i bastant emprenyats i furiosos els que els ha tocat perdre.

Només ho deixo apuntat, ja que se suposa que el tema va per llarg i portarà una forta cua.

I aquí restem a esperar els Reis, amb el dubte de si arribaran sota paraigua o en trineu. El que sí que és segur és que farà un fred que pela, també dit de mil dimonis.