El dia rúfol, de cel grisós, presagiava l’enfarinada que poc després ompliria de neu els pobles de la comarca, i també molts punts del mapa de Catalunya, fins i tot a cotes baixes, oferint una postal típicament hivernal pels darrers dies del parèntesi nadalenc. Just abans de la fotogènica nevada, que va fer del blanc el color protagonista de les teulades i els camps de la Conca de Barberà, vam pujar cap a Barberà de la Conca, per tal de poder gaudir amb l’historiador de l’art Joan Fuguet i la filòloga Carme Plaza de l’exposició que durant aquestes festes ha omplert d’aquarel·les les parets de la planta noble de l’antic castell templer.

L’exposició Castells del Temple de la Corona d’Aragó, inaugurada el dissabte 20 de desembre de 2025 a les 12 h per la regidora de Cultura del municipi, Mariona Miró, i el mateix artista –a més de la participació de l’alcalde, Marc Rovira–, s’ha pogut visitar al cor de Barberà fins a Reis, ben flanquejada pels gruixuts murs de pedra plens d’història de l’edificació medieval.

A la mostra, Joan Fuguet Sans (Barberà de la Conca, 1940), el seu autor, ens detalla records i vivències de cadascun dels paisatges templers que hi ha pintat, des de la comanda nord-catalana de Masdéu –de necessària restauració– a la Peníscola valenciana, i els seus rodatges cinematogràfics; des del castell de Montsó –on va instruir-se Jaume I–, al castell de Miravet, símbol de l’Estatut d’Autonomia del 2005.

Gardeny, Barbens, Vallfogona de Riucorb. Ens aturem, és clar, davant de les dues vistes ideades de Barberà i li preguntem pel passat viscut i els projectes de present. Fuguet rememora els anys passats a la plaça de la Verònica, quan a finals dels cinquanta, primers seixanta, estudiava Belles Arts al Borsí del carrer Avinyó de la capital catalana. I continuem fruint pels detalls arquitectònics, el cel –de vegades blau, d’altres de tons rogencs– i la vegetació de Selma, Ascó, Xivert i l’ebrenca Torre de Burjassénia, a l’Aldea.

Així les coses, aquesta exposició és, a més d’una plasmació de pintura sobre paper, la síntesi pictòrica d’impressions d’una vida de vinculació de Fuguet amb el món templer, des dels anys quaranta d’escolarització a les aules del castell de la població –que aleshores tenia la funció d’escola– fins a la seva tesi doctoral, L’arquitectura dels templers a Catalunya, defensada el 1989 a la Universitat de Barcelona.

Una trajectòria que passa, així mateix, entre molts altres àmbits, per l’impuls de l’Associació d’Amics del Castell de Barberà -també a la dècada dels vuitanta- i tot el seguit d’investigacions acadèmiques que tant ell com la seva esposa Carme Plaza han dedicat a l’orde militar creat en l’època de les croades, això és l’Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, recerques que podem rellegir en revistes especialitzades com el Butlletí Arqueològic, Unicum, Anuario de estudios medievales o Locus amoenus.

Així, les aquarel·les acolorides ens han transportat aquest Nadal al món templer de Joan Fuguet, l’historiador de l’art que coneix de primera mà el llegat de segles del castell de Barberà.