El “matrimoni” del rei Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller, com molts, no estava en el seu millor moment, no tenien descendència i agreujava la relació. Vivien separats.

El rei tenia una amant en un castell proper a Montpeller, que visitava freqüentment en les estades a la comarca.
Assabentada la reina Maria i altres integrants propers a la cort, va encomanar al deixeble de més confiança que li digués quin dia aniria el rei al castell proper a visitar la seva amant. Una vegada sabuda la data, la reina es va posar al llit de l’amant, i sense cap mena de llum ni claror, com a sorpresa, a fi de fer-se passar per aquesta, i així concebre el nou rei.

Jaume I el Conqueridor va néixer al Casal de Tornamira, a la ciutat de Montpeller, fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Es va portar a batejar a l’església de la Nostra Dona de les Taules, i per aquells carrerons humits i mig adormits, el breu seguici, de torxes fumants, va entrar a la dita església, mentre els clergues cantaven el “Te Deum laudamus”. Sortint d’allí, amb el nounat, es varen adreçar a l’església de Sant Fermí, que va coincidir amb el cant de “Benedictus Dominus Deus Israel”. Tantes coincidències les varen explicar a la reina Maria de Montpeller, i això va ser motiu perquè s’hi veiessin molts bons auguris en la vida del nen.

Per a l’elecció del nom, ho va fer la seva mare, la reina Maria de Montpeller. Va fer dotze espelmes igual de grans i llargues, amb el nom dels dotze apòstols, les va fer encendre totes al mateix temps i moment, i la que durés més temps encesos i en apagar-se seria la que donaria nom al nadó, i va ser la de l’apòstol Jaume.

Des del primer moment es va dir Jaume, tal com volia la seva mare, i probablement en contra del pare, que es deia Pere.

Notes de la nostra història.