El món de cap per avall representa la notícia arran de la decisió de governants de saltar-se l’ordre internacional. Una violació del dret internacional contravé –segons els analistes− el principi de sobirania estatal i es destaca que “un estat no pot jutjar el representant d’un altre país”. Tot ve en referència a la captura del president veneçolà,  Nicolàs Maduro, per part dels EUA. Les notícies d’aquests dies a nivell internacional han espantat. Els mitjans a escala mundial se n’han fet ressò.

El president Donald Trump, president dels Estats Units de l’Amèrica del Nord, per raons cobejoses del petroli veneçolà i de controlar la seva àrea d’influència, envaeix l’estat de Veneçuela sense empara jurídica, portant a terme un desafiament enorme del respecte a la legalitat internacional. Com va fer Rússia amb Ucraïna... No es pot reconèixer el règim dèspota de Maduro, però de cap de les maneres es pot reconèixer una violació del dret internacional en la invasió de països sense solta ni volta.

Per als EUA −com assenyalen els analistes− la seva pretensió és controlar la seva zona d’influència, traient-se de sobre, si cal, l’empipadora i molesta legalitat internacional. Per tal fet, es vol dirigir una acció expansionista a l’apropiació de recursos naturals d’altres bandes sense més ni més. Còpia d’un passat imperialista, on el sistema democràtic no té cabuda.

Perillen amb aquesta visió els països veïns de Mèxic, Colòmbia i Cuba, que estan en el seu punt de mira i, per descomptat Groenlàndia, que pertany a Dinamarca. Però, també els drets com a estats sobirans de la comunitat de països, en l'àmbit internacional, es poden veure mermats.

Europa es troba entre dues aigües; per un cantó por de perdre el suport de Donald Trump  perquè en el conflicte d’Ucraïna no faci res. I per l’altre, l’Europa que coneixem, està preparada per un poder legalista que, avui per avui, com podem veure, a desgrat nostre, està perdent força.

El pitjor de tot ha estat el paper de l’ONU, que no ha fet res al respecte. Com no va fer res referent el cas del Sàhara Occidental al no respectar el seu dret de l’autodeterminació del poble sahrauí, enfront dels interessos del Marroc. L’ONU faria bé –com ja s’ha dit entre els mitjans− de replantejar-se el seu paper enfront d’aquests desajustos en les circumstàncies actuals, perquè no es veu per enlloc la seva utilitat.