L’aigua del Carme, la recepta del bacallà a la Biscaïna, el jurament Hipocràtic i  el Papa Lleó XIV, són només algunes de les temàtiques recents que apuntava en els seus articles al setmanari Nova Conca, com també els famosos barrets Panamà, una aproximació al cava o el seu pòstum “Catalans enrolats a l’exèrcit francès”, que hem pogut llegir aquest darrer divendres 16 de gener.

Cada divendres, a les pàgines d’opinió del setmanari, podíem trobar reflexions costumistes de Josep Maria Contijoch i Casanovas (Montblanc, 1935-2026) al voltant del món de la banca, d’elements quotidians del nostre present, així com composicions de vocació humorística i d’altres de caire enciclopèdic i didàctic. Les palmes de Diumenge de Rams, el tió de Nadal, les guerres carlines, les pessetes, els neologismes i els grans personatges de la història medieval i moderna de Catalunya, formaven part d’aquest conjunt de punts que anava tractant Josep Maria Contijoch en aquestes mateixes pàgines.

Són especialment interessants, els seus retrats biogràfics de persones de la vila: del doctor Enric Sánchez Cid al president del futbol montblanquí, Marcel Folch Roset, passant pel melòman Anton Castellà, l’alcalde pedani de Rojals, Salvador Nogués, i per les impressions de Contijoch dels montblanquins que van ser a Ifni i al Sahara. De fet, la quantitat de textos que va arribar a escriure és ingent.

En una columna d’opinió titulada “Autoanàlisi”, del divendres 21 de setembre de 2018, ell mateix detallava la seva basta producció. Aquell 2018 -ara fa vuit anys- havia arribat a escriure fins a 2.000 articles, numerats i classificats, dels quals se n’havien publicat gairebé la meitat, 967. D’aquests que havien vist la llum fins aquell moment 106 havien estat publicats al Diari de Tarragona, 226 a El Foradot -revista que va dirigir–, 222 a Nova Conca, 151 a L’Eco de Sitges, 234 als llibres propis i, finalment, 28 en publicacions disperses com Diario Gráfico i La Prensa del Salvador.

Molts dels lectors recordaran Josep Maria Contijoch en les seves diferents facetes: com a fill, net i besnet d’una família il·lustre de polítics i industrials; com a director durant trenta-sis anys de Caixa Tarragona a Montblanc; com a destacat promotor cultural i museístic, actiu en associacions; com a referent de l’Associació catalana de veterans de Sidi-Ifni; com a escriptor i divulgador; o com a amic d’esmorzars i tertúlia. És rellevant el recull biogràfic que l’arxiver Josep Maria Grau Pujol va publicar sobre ell al número 30 de l’Aplec de Treballs, en el seu volum del 2012, en el qual també s’hi inclouen fotografies emotives d’infància i joventut, viatges familiars amb la seva esposa Carme Huguet i celebracions amb esposa, fills i nets, així com l’emblemàtica salutació al president Josep Tarradellas el dia de la inauguració de l’oficina situada a la Casa Desclergue. La semblança, titulada “Josep Contijoch Casanovas i la seva dedicació a Montblanc” es pot recuperar en la seva edició en paper i digital.

Des d’un punt de vista personal, he d’agrair a Josep Maria Contijoch, que just a l’acabar la carrera d’Història, m’obrís les portes de la revista El Foradot per tal de publicar-hi alguns dels primers articles. En el record quedaran també les converses i els correus electrònics que ens intercanviàvem -les cartes epistolars d’avui-, en els quals, tot sovint, li feia consultes històriques sobre la Conca de Barberà dels anys cinquanta i seixanta, posàvem en comú capçaleres de premsa avui ja desaparegudes o comentàvem publicacions recents.

Al llarg d’aquests anys, i amb la seva bonhomia característica, hem pogut conèixer els fets i la gent de la Vila Ducal de dècades enrere a través dels articles, els consells i les vivències que ens oferia Josep Maria Contijoch, el directiu de banca que sempre portava Montblanc al cor.

El trobarem a faltar.