Viure a Montblanc és fer-ho envoltats d’història, encara que sovint no en siguem prou conscients. Les muralles, els carrers, les places, les esglésies, els edificis, el Francolí, les muntanyes i el paisatge que ens envolta no són només elements del decorat quotidià: formen part d’un patrimoni que explica qui som i d’on venim. Un patrimoni que no és només passat, sinó una responsabilitat present.

Abans de Nadal, en Francesc Busquets (organista de la parròquia) va fer una magnífica conferència i visita posterior a l’orgue barroc de Sta. Maria. Quantes vegades l’hem vist i sentit? Moltíssimes! En aquell moment ja era conscient de la importància i el valor del nostre rei dels instruments, però fruit d’aquella xerrada, i visita encara vaig aprendre i descobrir més d’aquesta joia que continua ben viva dins les parets de la Catedral de Muntanya. 

Aquest fet em va fer repensar de nou com el fet de conèixer el nostre patrimoni és un deure personal i col·lectiu. Quan entenem què signifiquen els espais que trepitgem, quan sabem per què existeixen i quin paper han tingut al llarg dels segles, la mirada canvia. Allò que abans era quotidià  i rutinari, esdevé valuós. I el respecte i l’amor neixen sempre del coneixement.

Aquesta responsabilitat és encara més important quan pensem en la transmissió. El patrimoni no es conserva només amb restauracions, subvencions o normatives; es preserva sobretot amb l’educació. Amb els petits i joves de casa, compartint històries i despertant curiositat. A l’escola i a l’institut, integrant el coneixement del territori com una part viva de l’aprenentatge (cosa que ja sé que fan i procuren). Quan infants i joves entenen que el patrimoni és també seu, s’hi vinculen emocionalment i el respecten. És la millor i eficaç eina de preservar i cuidar el que som!

A més, conèixer i valorar el patrimoni natural i històric ens ajuda a ser ciutadans més compromesos, responsables i actius socialment. Ens fa més conscients del valor de l’espai públic, del medi que ens envolta i de la importància de cuidar allò que és col·lectiu. El patrimoni ens educa en la corresponsabilitat i en el respecte, valors essencials per a qualsevol comunitat viva.

Com més coneixem Montblanc, la Conca, el nostre país... més l’estimarem. I com més l’estimem, més el cuidarem i el valorarem. El coneixement desperta ganes d’aprendre, de descobrir, de conèixer i de gaudir tant del patrimoni històric com de l’entorn natural. Ens fa créixer en sensibilitat i en  el gust per l’estètica, i ens connecta amb una manera d’entendre el poble que va més enllà del dia a dia.

Perquè allò que coneixem, ho valorem. I allò que valorem, ho preservem. Les pedres no són mortes, són vives i ens parlen, ens diuen qui i què vam ser i ens dona identitat de present i estímul de futur!