En aquest temps, que la cordura és una rara avis i que la sotmissió a l’absurd de moltes coses s’ha fet la norma, cal tocar de peus a terra, i tenir llibertat en tots els sentits s’ha convertit en una concessió temporal. Avui no valen les coses d’ahir i, en canvi, tot un seguit de despeses per estar al dia es multipliquen. Si arriba l’euro digital estem perduts de llibertat: se sabrà tot, tot, i a més no serà teu; serà una nova concessió que et vigilarà el què, el com i el quant has gastat. I el pitjor és acceptar dòcilment totes aquestes qüestions sense dir res.

Tots aquests individus que pensen aquestes variables, és ben segur que a ells no els afectarà el més mínim: és un altre nivell.

Al capdavall, la propietat serà provisional, els diners no seran teus i, per més inri, els que treballen tot l’any per tenir unes setmanes de descans i sostenir un estat que administra la teva llibertat es troben en un autèntic desastre. És just que vinguin de fora i ens diguin el que hem de fer? Són més intel·ligents ells, o nosaltres més “catetos”? Hi ha coses que estan bé, però no tot, i acatar tot el que diuen tampoc és correcte.