Tinc un barret de copa alta, d’aquells negres, cilíndric fet amb llana i que també en diuen “copalta”. És elegant i és obligatori per a les grans celebracions i formalitats. També és el capell que fan servir els mags per treure de dins tota mena d’objectes i trastos, inclosos conills blancs que contrasten amb el negre del barret, així com coloms i tórtores que deixen volar i s’acomoden en una branca adient o a l’esquena del prestidigitador. Dit això, i ara que camino una mica més buscant el preuat rovelló, i mocosa –altres bolets–, em trobo que en el bell mig de la muntanya, allí, amagat sota la mata de romaní o boix, la detestable visió de llaunes de cervesa o refresc i una mica més endavant ampolles de plàstic de diverses marques d’aigües, i més llaunes, i llaunes i papers d’alumini, i no cal dir les ampolles de vidre de vi o de cava per celebrar l’àpat que toca segons l’hora, i no diguem res de plàstics i altres embolcalls per a les diferents necessitats.

És per aquest motiu, i amb una mica de sentit comú –el menys comú dels sentits–, i posant la mà o les dues si fes falta, dins aquell barret de copa alta, fer desaparèixer tota aquesta brossa del medi natural, i deixar més neta entre tots la natura, que no es mereix que la tractem tan malament.

Tots els aplecs i convencions per salvar el planeta són importants, i totes les decisions són respectables, però comencem per casa i els més propers camins i viaranys, per les voreres dels rius i les platges, pels barris i carrers veïns, tant costa fer les coses com cal?

Quan llances un objecte al mig del camp, ha de fer mal a la vista fer-ho i veure-ho després. Ànims, doncs, que entre tots ho podem aconseguir.