L’art parla amb el passat, però també amb el futur. Un quadre pot ser un record, però també una premonició. Una paraula també ho pot ser. Una  cosa i l’altra”, expressava l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957). Com a escriptor, dedicat especialment a la narrativa, que s’ha anat barrejant amb la memorialística i l’assaig, amb incursions esporàdiques en la poesia. Com a periodista, després de passar durant molts anys per la informació cultural, l’entrevista d’actualitat i la direcció de mitjans, especialitzat finalment en l’opinió sobre el present.

El fet és que aquest febrer, el visitant de l’exposició “Palau Ferré, vitalitat intensa” també podrà descobrir a la Sala Salvador Alavedra d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa un poema inèdit que Villatoro -a petició de la commemoració- va idear inspirant-se en un dels olis que s’hi exhibeixen, “Noia amb colom groc”, en el qual l’autor terrassenc evoca un somni al voltant d’una pau groga sobre un cel de cobalt.

Vam somiar una pau groga sobre un cel de cobalt.

No era la pau grisenca de la cendra i la reixa

ni volava en un cel enteranyinat de núvols,

com els dies obscurs de la boira i el glaç.

Era la pau ingràvida que surava a una brisa

perfumada de lliris. Estenia les ales

sense cap més destí que enganyar el laberint

de les rodes dentades i la pols dels sumaris.

La miraven els ulls badats de veritat

en un rostre de noia torbada pel desig,

amb la brusa del foc que crema les sentències.

(Un desig de fil groc que embasta les anyades

i un dia esclata a un somni a un crit o a una pregària

i té el vol d’un colom i el color d’un profeta).

La lectura del poema per part de Vicenç Villatoro va ser un dels moments àlgids de l’acte d’inauguració de la mostra, que va tenir lloc el dissabte 7 de febrer a dos quarts de set de la tarda, i en el qual van assistir una representació del teixit associatiu terrassenc, a més d’amics, admiradors i familiars de l’artista.

La composició literària de Vicenç Villatoro forma part d’una iniciativa d’art i de literatura en la qual ha participat l’Escarritx, i en el marc de la qual aquests darrers anys, a més dels autors predilectes de les nostres comarques, també diversos referents d’arreu dels territoris de parla catalana com el lingüista Carles Duarte (Barcelona, 1959), la rapsoda valenciana Aina Garcia-Carbó (Castelló de la Plana, 1993), l’activista mallorquí Tomeu Martí (Palma, 1969), l’escriptora nord-catalana Renada-Laura Portet (Sant Pau de Fenollet, 1927 – Elna, 2021) i el poeta alguerès Antoni Canu (Ocier, 1929), han creat nous versos a partir de pintures de Palau Ferré.

Creacions literàries que s’han anat presentant en diversos indrets de la geografia pictòrica de l’artista: del Museu d’Art Contemporani de Vilafamés a la Casa del Gavià de l’Escala, passant pel Museu Comarcal de la Conca de Barberà, la Font de la Fruita de la Vila Ducal, i el centre cultural de Ca n’Alcover, cor literari de les Illes Balears. Ara, la pau groga i el cel de cobalt, a Amics de les Arts de Terrassa, fins al 26 de febrer.