A la imatge, un grup de pagesos i pageses catalans alcen la mà i sostenen, cadascun, una falç que pren la forma d’un interrogant. Tots dos —falç i interrogant— són alhora eina i arma.

Al segle XVII, molts pagesos catalans es desplaçaven com a segadors temporers a altres terres, portant amb ells la falç. Fou amb aquesta mateixa eina que, quan va caldre, es van aixecar en resistència contra les polítiques abusives de Felip IV durant la Guerra dels Segadors (1640–1652). Aquest episodi perviu a l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, que ens recorda que la defensa de les llibertats sovint exigeix un gest ferm, fins i tot combatiu.

Fer bones preguntes reclama la humilitat de la falç: petita, lleugera, a l’abast de la mà del poble; una eina de treball —però també de defensa i, si cal, d’atac.

Jorge Wagensberg subratlla el caràcter rebel de les preguntes, i alguns filòsofs adverteixen que, per formular-ne de bones, cal estar disposat a assumir-ne el risc —fins i tot a prendre mal.

En el cas dels segadors, la falç esdevingué símbol d’una revolta popular espontània. Avui podem rellegir-la com a emblema de valentia en temps d’incertesa: el coratge de preguntar. La precisió i profunditat de les respostes depenen, en gran mesura, de com d’esmolades i afinades siguin les preguntes.

Gosem, doncs, brandar la falç en la recerca de respostes més justes i fecundes, també per a aquelles preguntes que encara no sabem formular del tot.

En aquesta “societat gasosa”, no és tant el que sabem allò que ens guia, sinó el coratge de continuar preguntant. És en aquest gest —humil i tenaç— on recomença, una vegada i una altra, la possibilitat d’obrir camí.