El president Mas ja ha donat el tret de sortida amb la convocatòria de les eleccions. I les llistes, com diu Vicent Partal a Vilaweb, són “de luxe”, tant les de Junts pel Sí com les de la CUP. Independentment del resultat, s’inicia una nova etapa, amb la participació de persones “no polítiques” (de partit, s’entén), però amb una llarga trajectòria de lluita per les llibertats de Catalunya. Aquest fet ha despertat l’entusiasme de molts. Com va dir el president Mas, aquestes no són unes eleccions “normals” i per això el seu caràcter extraordinari ha fet que es trobessin també solucions extraordinàries.

Però  ara cal fer un pas més. No és una victòria “cantada” i, per tant, caldrà explicar molt bé  com actuarà la futura república catalana en aspectes molt diversos, que són els que interessen a la majoria de ciutadans. Cal passar del camp genèric al concret.

Fins ara s’han esgrimit raons de tot tipus, tant de caire històric com econòmic, però s’ha fet en termes generals. A la ciutadania li ha arribat el missatge dels maltractaments, de la recessió, de la involució que ha suposat l’actuació discriminatòria de l’estat espanyol en relació a Catalunya. Raons no en falten, i de pes. Si en féssim la relació, la llista de greuges es faria interminable.

Amb tot, no n’hi ha prou amb això. Ara caldrà explicar quina política seguirà el futur govern de Catalunya en temes tan importants com la sanitat, l’educació, la cultura, l’economia, les empreses, la creació de llocs de treball, la política dels subsidis d’atur, l’atenció als més desvalguts... A aquests precisament cal dirigir els esforços per tal que s’adonin de què pot representar la independència no només en línies generals, sinó per veure com actuarà la Generalitat per millorar les condicions de vida dels ciutadans. Per posar només un cas, cal tenir present què va passar a Escòcia. Tot i que va ser un referèndum pactat amb el govern de Londres, la victòria va ser del No. I un dels motius més importants va provenir de la gent gran, que van creure que amb la independència perillaven les pensions dels jubilats.

No pot passar el mateix a Catalunya. Hi ha massa dubtes encara i no n’hi ha prou amb dir que disposarem de més diners i amb la independència tot millorarà, sinó que hem saber a què es destinaran, quines seran les prioritats del govern. Només així es guanyaran les voluntats dels que avui dubten encara de la viabilitat de tenir un estat propi i independent.

És hora de mirar endavant, amb serenitat però també amb sinceritat. Ja és sabut que els nostres adversaris –d’aquí i d’allà- posaran tants pals a les rodes com puguin. I davant d’aquest fet serà necessari exhibir arguments concrets per desmuntar un sistema que s’ha basat en la provocació, la intolerància i la mentida. Només guanyarem si sabem crear confiança en la majoria de la població i amb la certesa que gestionarem millor un país on tothom s’hi pugui sentir representat i el pugui sentir com a propi. Per arribar a ser un país lliure, caldrà explicar molt bé per què hi hem dedicat tants esforços. L’objectiu final ja el sabem. Ara necessitem saber les conseqüències concretes d’una declaració d’independència perquè els que encara dubten s’adonin que els avantatges són molts més que els riscos.