Un poble no es defineix només pels seus carrers bonics, pels monuments o per la història que acumula. Es defineix, sobretot, per com el tractem cada dia. Arran del trencament de les aixetes de moltes de les fonts del nostre poble, crec que molts de nosaltres hem pensat sobre com convivim: brocs de fonts públiques trencats –alguns amb valor històric–, deixalles fora de lloc, excrements d’animals abandonats als carrers o actituds poc respectuoses en l’espai compartit. No són grans titulars, però sí petits símptomes que parlen de convivència.

És fàcil reclamar que l’Ajuntament actuï, que la brigada netegi o que es reforcin les sancions. Però la pregunta és una altra: quin paper assumim cadascun de nosaltres? Perquè la brigada pot netejar carrers, sí, però no pot educar. Pot reparar una font, tanmateix, no pot substituir el respecte que hauria d’impedir que algú la trenqui.

La qualitat d’un poble es mesura també en els gestos petits. En tirar un paper a la paperera. En parlar amb educació. En cedir el pas o saludar amb respecte, especialment la gent gran, que sovint ha construït el poble que avui gaudim. En entendre que tenir un animal de companyia implica responsabilitat: recollir els excrements i netejar les orines no és un favor, és una obligació cívica.

L’educació –no parlem només de l’escola– és la clau. Eduquem amb el que fem, no només amb el que prediquem. Els infants observen, si veuen adults que cuiden l’espai públic, aprendran que el carrer també és casa seva. En canvi, si veuen indiferència o incivisme, el missatge serà igualment clar.

Vivim en una societat que sovint demana drets, però oblida els deures. I la convivència només funciona quan entenem que el bé comú és responsabilitat de tots. No és una qüestió política ni administrativa; és una qüestió de civisme.

Montblanc té patrimoni, història i identitat. Però la cultura d’un poble no es mesura només pel que conserva del passat, sinó per com es comporta en el present. Cada gest compta. Cada acció suma o resta.

Finalment, la pregunta és senzilla: quin poble volem deixar a les següents generacions? La resposta, la construïm cada dia entre tots.