La setmana passada escrivíem sobre la importància d’una paraula o d’un accent, i recordàvem que València, amb accent obert, està escrit en valencià o català, i Valéncia, amb accent tancat, està escrit en castellà o espanyol.

I respecte a una paraula tan important i tan reivindicada com Nació; l’Estat espanyol ha triat la paraula estat nacional per a tots, quan a títol d’exemple, com a mínim Catalunya i Euskal Herria tenen cadascuna la seva nacionalitat.

I per, diguem, associació d’idees, escriurem sobre decisions que es prenen per castigar o premiar per massa poca diferència. Així, en justícia amb “l’in dubio pro reo; o sigui, en cas de dubte, sempre s’ha d’anar a favor del denunciat. En les regates nàutiques, les photo finish poden ser millorables.

I on ens estendrem més és en el VAR, en el món del futbol, que és de permanent polèmica, i seria de fàcil solució, només aplicant la tècnica, com el gol, consistent en què només és gol si la pilota sobrepassa del tot l’àmplia línia que va de pal a pal de la porteria. Ens explicarem:

Amb el món de la Justícia: en cas de dubte, absolució. Mireu, sota el règim de Franco i amb jutges afins, i fent d’advocat els meus primers anys, dels 23 als 33 anys. Jove i amb ganes, buscava feina i la trobava fins a sota les pedres. Així, un dia del 1969 o 1970, el tren exprés conegut per “el sevillanu”, que diàriament passava per Tarragona, i per ordre de la policia, va fer baixar i va detenir una parella de joves, sota denúncia que, almenys el mascle, havia fumat un cigarret de marihuana.

Així, com a advocat vaig fer el seguiment de l’assumpte, doncs per a mi era el primer cas d’aquest tipus, i quan es podia fumar a tot arreu, que en un tren es faci aquesta distinció per diferent olor de la nicotina i el cànnabis. El policia deuria anar per nota. Va tocar el jutge més dur dels dos o tres que hi havia com a instructors en aquell temps. Li diu al noi si és cert que fumava marihuana, i va dir que sí, de la seva, perquè practicava el cultiu per a l’autoconsum; o sigui, no reconeixia cap compra il·legal. El jutge pregunta a la noia: i tu, vas fumar? Ella ho negava, i el jutge replicava amb insistència i certa agressivitat verbal, fins que la noia va reconèixer que potser havia fumat un parell de calades, a invitació del xicot. El jutge ordena l’ingrés a presó del noi, perquè, en reconèixer l’existència de la invitació a dues calades, va dir que era culpable per inducció a tercers del consum de droga. Quan ens queixàvem, com fan els jugadors amb els àrbitres, el jutge m’agafa a part i em diu: Salvà, presenti escrit demanant la llibertat i el resoldré a favor en un màxim de 15 dies. Aquesta és la manera que tenia d’escarmentar en cas de dubte.

He navegat molts anys, però he fet poques regates, perquè no he sigut massa competitiu. No obstant, almenys al començament, una o dues vegades a l’any intervenia en regates locals, i les photo finish en aquell temps eren sovint un disbarat, doncs en no ser professionals, la picaresca intentava fer miracles. Ara, photo finish navegant? Si fos la volta al món, no caldria, doncs a vegades del primer al segon hi van tres dies de diferència. Anem al VAR, que últimament està molt revolucionat, i aquestes decisions i definicions, per una punta de la bota o qualsevol diferència per centímetres, pot acabar amb una mala fe estructural.

Centrem la definició de VAR: són les sigles de Video Assistant Referee, o sigui, un sistema d’assistència arbitral utilitzat en futbol. Es va usar per primera vegada el 2016, al Mundial de Clubs, i la seva implementació ha agafat cada vegada més protagonisme, perquè en principi, i si es dona el principi de la bona fe, pot efectivament ajudar.

Però, sempre hi ha “pros” a la vida. Resulta que, almenys en el futbol espanyol, les suggerències del VAR es prenen a la sala VOR, situada a la Ciutat del Futbol de Las Rozas, de Madrid, que és un complex on hi ha la seu central de la Reial Federació Espanyola de Futbol, i acull les instal·lacions on s’analitzen les jugades de tots els partits de lliga des de 2018.

I les polèmiques difícilment pararan, si es volen “dictar sentències” per centímetres de diferència en matèria de fora de joc, que quasi sempre és la més polèmica, doncs del centímetre, i la seva última interpretació, depèn moltes vegades que els gols pugin al marcador o s’anul·lin, i després de llargs minuts de proves i verificacions, d’aquí ve per a mi la solució de futur, que es pot desenvolupar i ajudar de totes les tècniques de què es disposi.

Ja he llegit que això preocupa a la FIFA, UEFA, federacions i al món del futbol en general.

I la solució, com he llegit i he sentit de diversos especialistes, consistiria: el fora de joc només hauria d’operar si la diferència fos d’un cos sencer. O sigui, mentre en les photo finish i totes les comprovacions tècniques els cossos estiguin enganxats o en línia, no opera el fora de joc, i quan la separació sigui d’un cos sencer en endavant, es dona fora de joc. O sigui, l’exemple de la pilota que només és gol si es comprova que travessa sencera la línia.

Doncs en matèria de fora de joc, el sistema hauria de ser el mateix, no hauria de servir ni la punta de la bota, ni una mà, ni mig cap avançat, s’ha de produir un buit sencer, d’un o més jugadors avançats, de l’equip que fa la jugada atacant.

O sigui, tornar al que veu l’àrbitre, i tornar al que el públic veu d’immediat, quan el davanter està avançat, i no caure en el dogmatisme que uns senyors, que estan a centenars o milers de quilòmetres, decideixin qui guanya o perd per un centímetre de més o de menys.

I això no vol dir suprimir el VAR, sinó evitar que les decisions es prenguin per enrevessades fórmules i tecnicismes, que no estan a l’abast visual ni emocional dels que juguen i dels centenars de milers o milions que ho veuen.

En definitiva, aplicar la filosofia de “no ve d’un pam” en situacions que volen resoldre’s a centenars de quilòmetres d’on s’està vivint el moment, i per centímetres de diferència.

Acabem amb el convenciment que, si la FIFA vol, es pot implementar tècnicament aquesta petita i aclaridora diferència de futur, que silenciaria moltes crítiques.