Caminem pel Raval de Montserrat, a tocar del Mercat de la Independència, amb la característica fisonomia del mercat modernista municipal dels arquitectes Antoni Pascual i Melcior Vinyals, la seva estructura arquitectònica de ferro i les nombroses claraboies de vidre de la coberta. Som al centre neuràlgic de Terrassa i seguim avançant fins a l’altura de l’Ajuntament, amb la destacada façana de Lluís Muncunill, amb la seva mirada historicista que ens transporta a un recordat estil medieval construït, això sí, segles després, amb arcs apuntats neogòtics. Casa consistorial coronada per pinacles, als peus de la qual, la literatura omple la tardor, amb estands de llibreries, associacions, i editorials per reivindicar els autors de les lletres catalanes, els poetes valencians o els narradors de les Illes.

El recorregut vespertí segueix per la noucentista Casa Joan Marcet, catalogada com a bé cultural d’interès local, amb la tribuna del primer pis, i la característica reixa de ferro forjat, que ens transporta a temps passats, sense moure’ns de l’indret. Vocació eclèctica, la de l’immoble, coronada amb barana de balustres. I prosseguim la ruta cap a la placeta de la Font trobada, en altres temps, com recorden els veïns, plena de cotxes.

Entrem a la llibreria Atenea, com en altres cops hem consultat títols a la llibreria papereria Sant Jordi de la carretera de Montcada, o s’han organitzat presentacions a la llibreria Cinta, recentment tancada. Al quiosc, adquirim alguns exemplars de Vallesos, la revista-llibre semestral de disseny sublim i continguts rellevants que dirigeix Vicenç Relats. I ens endinsem en el dia a dia de l’antiga ciutat industrial a través de les pàgines del Diari de Terrassa, i els destacats reportatges culturals de Javier Llamas. Si fossin anys passats -que avui podem consultar a l’hemeroteca-, als prestatges de l’Atenea hi trobaríem també altres capçaleres, com la recordada revista terrassenca Al Vent, on periodistes com Vicenç Batalla van publicar-hi, a la dècada dels vuitanta, alguns dels seus primers articles.

Des d’allà seguim pel carrer de Sant Pere, via peatonal amb cafès i botigues a banda i banda, que en hora punta s’omple d’un bullici de bosses de productes adquirits i vianants aturant-se davant dels aparadors d’òptiques, perfums, vestits i sabates. Al cap del carrer, en un triple cantonada en el qual es retroben el de Sant Pere amb el carrer de la Rasa i el del Teatre, hi trobem un dels centres cabdals del dinamisme cultural, musical i literari de la ciutat vallesana. Es tracta d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, un punt de trobada periòdic pels apassionats del jazz, el pensament o el món coral. I també del teatre, la música clàssica i el cinema.

Aquests darrers mesos hem pogut conèixer de ben a prop aquesta passió melòmana i artística dels principals actius d’una entitat històrica de programació estable i constant que conserva a les seves taules el llegat de col·loquis viscuts, i a les seves parets, el fil de la tradició i la modernitat artística. Ahir, dijous, vam cloure-hi l’exposició Palau Ferré, intensitat vitalista que aquest febrer ha portat les segones avantguardes montblanquines al cor de Terrassa. Art colorista de records i futur.