Quan entrem en la Quaresma ho fem amb el signe de la cendra, que ens recorda que som de condició humana i fràgil; però, a l’horitzó, ens esperen els dies sants de la passió, mort i resurrecció de Jesús. Aquest horitzó és el que ens estimula, als cristians, a viure d’una manera intensa els quaranta dies en preparació de la Pasqua.

A l’inici de la Quaresma, com tots els dies i setmanes restants, hi ha un seguit de lectures escollides per a aquests temps. Dites lectures, amb un llenguatge simbòlic religiós, ens van introduint en l’anàlisi i reflexió de com hem de renovar i redreçar la nostra vida. Per tal fet, tenim la primera lectura del primer diumenge de Quaresma, en què s’impliquen dos importants temes bíblics: el de la creació de l’ésser humà i el del pecat original. Tots dos textos són veritablement significatius i a la vegada problemàtics.

Els estudiosos ens diuen que a tot text bíblic li cal interpretació i que, per tal fet, cal tenir en consideració el moment en què va ser escrit, per qui i el perquè. Per tant, el grup dels onze primers capítols del Gènesi, que es refereixen als inicis de la “història de la salvació”, han estat entesos des de sempre d’una manera literal, que vol dir “que passà tal com està escrit”. Resultat: totes les generacions que ens van precedir en la fe ho van entendre així.

Per això ens cal recordar que aquests relats no tracten uns fets històrics, sinó que cal interpretar-los dins un àmbit religiós. Per tant, i a tall d’exemple, avui no sostenim que el símbol judeocristià de l’anomenat pecat original tingui fonament històric.

En conseqüència, s’ha de dir clarament i insistint que es pot ser cristià i ser “persona” d’avui amb les mateixes opinions científiques (opinions que es poden validar per mitjà del coneixement). I que hi ha altres formes serioses de parlar de la realitat del mal i del pecat (falta moral), diferents de la de prendre com a referència principal uns mites religiosos elaborats fa dos mil·lennis i mig d’anys, que contradiuen les evidències actuals de la ciència (conjunt de coneixements).

Amb el relat de les temptacions de Jesús passa una cosa semblant: no és una crònica o el reportatge periodístic d’alguna cosa que va passar a Jesús, sinó una composició simbòlica que vol donar-nos un missatge teològic (disciplina que s’ocupa de l’estudi del concepte de Déu). Les tres temptacions, que es diu que pateix Jesús, corresponen a les tres dimensions de la resposta de fe del poble d’Israel i de tot ésser humà (d’aquí que pugui ser un model per a la nostra vida). Les nostres temptacions avui són unes altres que ens porten a revisar els nostres punts febles.