La definició mes reiterada de batec, es el del moviment alternatiu de contracció i dilatació del cor, que es transmet a les arteries, i ajuda a fer circular la sang.

També entendrem el batec d’ales, o batec de colps en valencià, i també pot ser un moviment de defensa de drets, a Catalunya, recordo un que es va crear , en el temps de la covid, de majoria juvenil i de ideologia independentista catalana.

Dins la línia d’aquests batecs, i quan encara escrivia poc, i menys setmanalment, em va sorprendre agradablement en Josep Carreras, que el seguia sovint als setmanaris El Vallenc i Nova Conca .

Queden els seus reculls digitals, i avui recordaré el escrit que va fer al tombant dels fets del 1 de octubre del 2017, doncs hem vaig sentir força identificat, i si tinc algun lector que hem segueixi, veurà que potser arribo sovint, a idèntiques conclusions que arribava en Carreras, i no soc conscient de reproduir-lo, doncs quan vaig començar a escriure, ell ja ho feia poc, doncs es veu que va quedar tocat per la explosió del Covid, i la edat que et va arraconant.

Crec que van ser un mínim de 10 anys, que el vaig anar llegint. Hi trobat un dels seus últims articles a Nova Conca, es de octubre del 2021, i coincideixo plenament en el seu acomiadament, quan manifesta : Crec que es el moment adequat d’agrair a la direcció del setmanari l’ acolliment que sempre hi he trobat. D’una manera especial agraeixo que en tots aquests anys, ni una sola vegada, se m’ha fet la mes mínima insinuació sobre el contingut dels articles.

Treballar des de la certesa que podràs expressar les teves idees des de la llibertat mes absoluta, es una mostra ,del tarannà democràtic i respectuós, que tan trobem a faltar en altres mitjans.

Avui recollirem part dels seus pensaments, extrets d’articles fets al tombant del nostre 1 d’octubre a les urnes, i els batecs de tot tipus que es van crear.

Així, el 6 d’octubre de 2017,just després “dels fets del 1 d’octubre”, el seu escrit  a Nova Conca, i possiblement al Vallenc ,es titula : FOTEU EL CAMP !

Diu : < No us necessitem per a res, no volem veure mai mes la exhibició de la vostra força bruta contra persones indefenses. Armats fins a les dents,    de cap a peus, amb porres a la ma, us devíeu sentir molt valents, atacant a persones que s’enfrontaven a vosaltres amb les mans alçades, que nomes volien exercir un dret i fer-lo de forma festiva.

Però vosaltres ho havíeu d’impedir, i vàreu agredir-nos sense cap mirament, per a humiliar-nos com a poble, un dia que per nosaltres era de convivència i il·lusió. Per damunt de tot us devia ferir el sentiment de fracàs, per la inutilitat de les vostres intervencions. No trobareu ni urnes, ni paperetes, i el referèndum es va realitzar. I vam descobrir que un 80 per cent dels catalans estaven d’acord amb el dret a decidir, que el estat espanyol segueix negant.

Acaba dient : No us necessitem, no us volem. Nomes volem viure en pau i llibertat, i vosaltres ens heu portat la violència i ens voleu sotmesos. Resistirem fins que calgui. Aneu, i expliqueu-ho als vostres caps. Aneu i no torneu.>

Be, aviat farà deu anys, i ara ens volen assossegats. Tindrem de seguir escrivint. Mira avui, diumenge, dia que envio el article a galeres, per sortir  el proper divendres, acaba de confirmar-se una acció bèl·lica conjunta entre ianquis i sionistes israelians, i  en començat matant a Alí Khamenei el líder suprem i espiritual d’ Iran, entre molts d’altres i tot el que vindrà.

BATEC MONTBLANQUI.- I seguim amb records d’un passat recent. Tinc al meu davant, el llibre-disc,- Montblanc Subjectiu. Batec montblanquí-, editat per Ramon Requesens al 2012.

Fa anys, que ronda per la meva casa, forma part de una trilogia, i el batec, vol ser el cor de la obra en la que Matías Massalles i Ferre i posa els textos i les fotografies, i en Josep Maria Amorós Bayer, el Xolis petit, en l’argot íntim d’en Massalles i posa la musica i el inefable Josep Gomis  i Marti, fa el seu Pròleg o proemi i diu, que els batecs montblanquins traspuant presents en forma i color, i s’enriqueixen amb el so, amb la veu, amb la lírica planera que cantant enalteix, amb la musica que vesteix la imatge.

Els Massalles i Amorós, ho dediquen a totes aquelles persones i associacions que contribueixen a fer de Montblanc, una vila arrelada, prospera alegre i pacifica.

Nomes vull afegir la nostra bona relació, i estima, amb el Xolis music, que s’ha trobat amb un mes que brillant relleu generacional amb el seu fill Sasha, que possiblement hereti el bon nom o renom de Xolis petit.

I d’en Matías Massalles, dir que va ser un bon amic tardà, especialment els seus últims anys, en que recent jubilat va tenir de lluitar contra “un mal dolent”, que es deia en temps dels meus avis, i que vaig viure, en amables trobades, conjuntament amb la seva companya Eugènia, i fins a la seva asserenada fi.

Als meus setanta anys, al 2015, em va fer un petit documental  gràfic i sonor, que es pot trobar en la seva obra a internet ; “filmació i edició mashalla 22” i que sovint  ho miro i escolto.

També, acostumo fer la humorada i el preuat record, de llegir un dels seus poemes  cada any, com fèiem junts; davant d’un ametller abandonat, poema que va concloure al Pla de Santa Maria, el 11 de març del 2012.

Acompanyem una fotografia feta per Matías Massalles, que es troba a la pagina 143 del llibre “batec subjectiu”, i el toc floral del ametller solitari i florit.

Diu : AMETLLER SOLITARI

s’alça un arbre tot coronat de flors, que ha endomassat l’aire amb blancs i rosats.

Rau salvatge i calm, envoltat de rocs. Dansa amb l’oreig, xiula i canta de grat.

Sols desitja que un camperol del lloc, torni a collir ametlles de son brancal.

Confiat espera aquell braç poderós, que cull, poda i llaura sempre ferreny.

Enguany vindrà !, i quan em vegi ufanós; esforç i afanys, tindran ínclit guardó.

Lluitant contra el fred, la neu, i el fort vent, he estat atent en fer flors, com fan tots.>

Matías Massalles i Ferré , semper vivas !