En l’article de la setmana passada, el títol era sempre les guerres, i ara ho mig complementarem, amb els dogmes polítics i religiosos, que van sempre entrelligats i perseguint als humans amb la guerra i en la pau.

Recordem que dèiem, que les guerres persisteixen històricament a causa de una combinació complexa de factors, i entre  aquests factors es la existència de dogmes que intenten fer anar a la humanitat cap a veritats que no admeten replica.

Com a definició de dogma i al estil de la setmana passada podem dir : que un dogma es una doctrina sostinguda per una religió, o un altra organització de autoritat, i que no admet replica. Es a dir es una creença individual o col·lectiva, no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, polític, filosòfic, social, sexual, i d’altres i impulsats per una utilitat practica. El seu ensenyament, es coneix amb el nom d’adoctrinament.

Dogma es va traduir del llatí, i grec al segle XVII, i significa : Allò que un creu que es cert, i sembla bo.

Els catalans en particular i els occidentals en general, sabem  dels nostres dogmes, tan polítics com religiosos. A Europa, una espècie de primer mon en que encara s’intenta practicar la democràcia, ja sabem els nostres dogmes polítics i les lluites per defensar-los o plantar cara. Respecte als dogmes religiosos, avui per avui, si no ho tens clar, pots optar per posicions agnòstiques, que sembla ser, que per això, ara no maten.

Pro , que en sabem dels dogmes polítics i religiosos dels ciutadans i ciutadanes del Iran, i que abans del 1979 es deia Persia. Quan surti el article, ja faran 21 dies que estan en guerra, de nou.

El primer dia, la nit del 28 de febrer al u de març, entre ianquis i hebreus sionistes ; van destruir el lloc on habitava Khamenei, el líder suprem i espiritual del Iran, i van matar, familiars, i importants caps de comandament. Diuen que ferit ha sobreviscut Mojtaba Khamenei, un dels seus fills, i diuen que ferit, actiu, i milionari, patrimonialment parlant, es ara el nou líder espiritual, de la República Teocràtica, i diuen que es mes dur que el seu pare.

Al actual Iran, conviuen entre d’altres, els xiïtes que son majoria i els sunnites, i des de el segle VI, que es barallen baix la excusa que Mahoma, no va deixar un successor inqüestionable. La revolució islàmica de 1979 va atraure a molts àrabs, pro ha accelerat la permanent desconfiança i hostilitat   de xiites i sunnites,

la operació Fúria Èpica, no es creu que els ajunti, doncs arrastren entre ells greuges que van començar al segle sisè, i per lo tant porten mes de mil anys de cismes entre el propi islam.

Per els xiïtes, la vida austera es la solució, i per això El Sha Pahlavi, que no era auster va pagar, per organitzar la festa mes cara al mon de 1971 en Persèpolis i per commemorar el 2.500 aniversari del imperi persa. I això, que ara al Iran islamista, i república teocràtica, hi ha rics i luxes en el àmbit privat, perquè molts idealismes s’han trencat al llarg dels 47 anys dels Aiatol·làs, però la ostentació, segueix sent un tabú.

Recordarem que el Ayatolá Jomeini va arribar a Teheran al 1979 en un avion, ple d’invitats, entre ells molts periodistes, sortint de França, on vivia refugiat a Neauphle-leChateau,i que proposava substituir el regim repressiu de la monarquia irani, i instaurar una democràcia, que seria compatible amb la seva versió del islam. Abans a França, es va fer amic de la gauche divine, e inclús va tindre les benediccions de Daniel Cohn Bendit, el dirigent de la primavera del maig 1968.

El avio, ple de gent, era per donar la màxima publicitat a la seva revolució islàmica, i evitar que l’aviació del Sha Mohammed Reza Pahlavi destruís el avio al entrar al espai aeri. En pocs mesos va fer aprovar una constitució, que encara que formalment democràtica, reservava el poder efectiu al clero xiïta. I així ha sigut 47 anys fins ara. I de moment una guerra mes a sumar als 4 anys de Russia-Ucraina, mes dos anys dels fets de Gaza i la repressió bèl·lica dels israelites.

I de moment ens quedem amb la nova guerra, de nomes 21 dies, fins ara; i els milers de morts i destruccions que es considerin, i tot això en nom de la pau mundial.