A la imatge hi veiem un xumet la tetina del qual duu inscrita la lletra d’una coneguda cançó de bressol catalana: «La lluna, la pruna». En xuclar-lo, el nadó s’endurà el seu primer consol: una bona ració de paraules.

El contacte entre aquest mugró postís —com postissa és també la cultura—, cobert de lletres, i la llengua del nadó —l’òrgan de la parla— articula una metàfora de la nostra condició d’animals lingüístics. Necessitem el llenguatge per a la configuració òptima del cervell. L’exigència és tan gran que, si durant la infantesa manca l’exposició a la llengua, l’ésser humà queda greument discapacitat. És una crueltat extrema si pensem que la intel·ligència pot ser-hi present, però sense llenguatge queda empresonada, inabastable. Així succeïa sovint a l’antigor amb els sordmuts de naixement que, desproveïts d’aquesta eina imprescindible, eren considerats indigents de pensament i restaven com infans —paraula llatina que designa, precisament, els qui no parlen.

El petit artefacte simbòlic de la imatge no només apaivaga el plor i consola, sinó que participa d’un ritual iniciàtic: l’entrada en el món de la paraula. És en l’aliatge de biologia i cultura on té lloc l’extraordinària transformació de la criatura humana en ésser parlant.

La lletra inscrita en la tetina és una de les moltes variants i diu així: «La lluna, la pruna, / vestida de dol, / sa mare li crida / i son pare no ho vol. / La lluna, la pruna, / i el sol mariner, / son pare la crida, / sa mare també». Les interpretacions que n’he trobat són molt variades, de vegades fins i tot pertorbadores o aparentment absurdes, potser perquè en les cançons de bressol es prioritzen els elements sonors i rítmics per damunt del contingut semàntic estricte. Tal vegada per això aquests cants custodien una veritat profunda: que el llenguatge, abans de ser significat, és sobretot una experiència corporal, sonora i relacional.

Espero que, a partir d’ara, quan canteu a un nounat, recordeu que participeu en un acte fundacional d’humanització: un consol per a l’existència.