Un amic que es diu agnòstic m’ha fet arribar la revista Cristians, que recull el pensament de l’Església en relació als drets dels pobles. Em permetreu que avui els cedeixi la paraula. Després de fer un recorregut per la importància de l’Església en la formació i desenvolupament de la nació catalana, fa una cita especialment significativa del pensament del papa Francesc. D’acord amb l’estil que el caracteritza, concreta amb unes paraules que són totalment aplicables a la situació actual de Catalunya. Pel seu interès, no em resisteixo a transcriure-les amb l’esperança que esvaeixin dubtes:

Diu el papa Francesc:
“ Els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. Volen avançar en pau cap a la justícia. No volen tuteles ni ingerències on el més fort subordina al més feble. Volen que la seva cultura, el seu idioma, els seus processos socials i tradicions religioses siguin respectats. Cap poder fàctic o constituït no té dret a privar els països pobres de l’exercici ple de la seva sobirania, i quan ho fan, veiem noves formes de colonialisme que afecten seriosament les possibilitats de pau i de justícia, perquè “la pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles, particularment el dret a la independència”.
El text ve acompanyat d’altres cites de personatges eclesiàstics i de catòlics rellevants com Manuel Carrasco i Formiguera  -màrtir d’UDC-, que en la carta de comiat escrita la nit anterior al seu afusellament per decisió de Franco va escriure:
“De tot cor demano a Déu que accepti el sacrifici d’aquest dia i d’aquesta nit, els més pesarosos, sens dubte, del meu captiveri, i vulgui permetre que siguin profitosos per a la independència de Catalunya, el meu suprem ideal d’aquest món”.
És impossible fer en aquest espai un resum del contingut de la revista, que no té pèrdua i recomano llegir-la per internet. D’una manera molt clara i concreta respon als interrogants que a vegades es formulen al voltant del procés, plantejant les possibilitats de Catalunya per millorar les condicions de vida dels ciutadans. En poques paraules, garanteix la millora de la sanitat, l’ensenyament, les pensions, l’acció social, la permanència a Europa... Fa també una comparació de cadascuna de les situacions en cas de seguir a l’estat espanyol o de constituir-se en estat propi.
Finalment, cita opinions de personatges actuals, entre les quals destaquen les de Pilarín Bayés i Antoni Bassas. En un text esplèndid, aquest darrer diu:
“Potser alguns cristians es preguntaran, de bona fe, si la independència equival a posar barreres entre germans. […] En primer lloc, que no vulguin confondre als cristians de Catalunya aquells que non han tingut escrúpols a convertir els mitjans de comunicació de l’Església catòlica en propagandistes de la discòrdia, aquells que més han fet per posar barreres a la convivència. […]
[Els cristians de Catalunya] poden sentir l’alegria que siguin les urnes i no la força (com per desgràcia ha patit Catalunya tantes vegades) l’instrument que fem servir per decidir el futur col·lectiu del país. D’aquesta deliberació pacífica sobre el futur de Catalunya, que ens ha de fer sentir plens de responsabilitat i esperança, ningú no n’està exclòs. Tampoc els cristians.”