“Pere de Cardona, ara fa cinc-cents anys, va saber llegir la geografia i va saber actuar damunt de la geografia. Políticament, en diríem ara”. Així ho explicitava l’exconseller Joan Maria Pujals a la conferència commemorativa del cinquè centenari de la unificació de Vila-seca, que va tenir lloc a l’Auditori Josep Carreras. La recerca històrica preparatòria per a aquella sessió magistral va donar lloc a la pulcra edició d’un llibre que es va donar a conèixer en aquella mateixa jornada multitudinària.

Amb pòrtic de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i de la regidora de Cultura, Manuela Moya, a Una cruïlla decisiva. Pere de Cardona, Vila-seca i el Camp de Tarragona al segle XVI (Viena, 2025), Joan Maria Pujals ens amplia i contextualitza un moment cabdal de les comarques tarragonines dels inicis de l’època moderna, amb una intensa connexió internacional, que ens permet comprendre el paper de la noblesa catalana del moment, l’erasmisme a Catalunya –més enllà de Joan Lluís Vives–, la transformació agrària i la vocació emprenedora i exportadora de la família Kies, ja al segle XVII.

D’aquesta manera, a través de l’anàlisi de la compra de la Vila-seca dels Olzina per part de l’arquebisbe Pere de Cardona, el 1525, Joan Maria Pujals i Vallvé (Vila-seca, 1957) ens ofereix una panoràmica de nexes territorials i vincles intel·lectuals amb els quals copsem l’inici de la modernitat a partir de les disputes mediterrànies, els equilibris europeus i la difusió de les idees d’un món aleshores naixent, en un volum en el qual trobem referències de les recerques prèvies de Josep Llop Tous (Canonja, 1951) i de les línies mestres estudiades, entre d’altres, pel geògraf Pierre Vilar (Frontinhan, 1906 - Donapaleu, 2003), la historiadora Eulàlia Duran (Barcelona, 1934) i el pare Miquel Batllori (Barcelona, 1909 - Sant Cugat del Vallès, 2003).

El d’Una cruïlla decisiva és un relat històric rigorós i amè a partir de la documentació que Pujals ha aconseguit localitzar a múltiples arxius, com l’Històric de Tarragona, l’Arxidiocesà, el Capitular de la Catedral de Tarragona o als Fons Antics de la Universitat de Barcelona. L’edició, a més, compta amb mapes històrics, fotografies actuals i un apèndix documental amb les seves corresponents transcripcions.

Cal fer èmfasi en el fet que Pujals, a més del seu vessant assagístic, amb llibres com La lluna de Nisan, Presència de Catalunya i Seqüències d’art, també ha cultivat al llarg de la seva faceta com a filòleg i escriptor l’interès per aprofundir en el territori i la gent del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre: des de les lluites pel port natural de Salou o el mar de Cambrils fins a les edicions crítiques d’obres inèdites del fill de la Conca de Barberà Ramon Muntanyola (Espluga de Francolí, 1917 - Barcelona, 1973) o de l’ebrenc Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907 - Barcelona, 1995).

Així, la d’ara és una nova aportació interessant a la història de les nostres comarques de qui va ser alcalde, president de la Diputació i conseller de la Generalitat de Catalunya. Una mirada constructiva del nostre segle XVI, de la unificació de Vila-seca fins a les propostes reformistes d’Erasme de Rotterdam.