Tots, en un moment de la nostra vida, hem tingut algun animal de companyia, gat o gos. Però no per això el nostre civisme vers la societat on vivim ha minvat. Hom,  per educació rebuda, ha respectat l’entorn amb diligència i seny, amb gos o sense, fent que aquest àmbit hagi estat exemple de la bona convivència provada amb els seus semblants. No ha estat doncs la seva actuació un acte de reprovació pel veïnat per falta de respecte, sinó tot el contrari. Això que sembla tan normal ha passat a no ser-ho quan algunes persones amb tutela de gossos han irromput a la via pública amb els seus animals, sense mirar si el comportament de la bèstia complicava la vida del veïnat.
Dit d’una altra manera, hi ha qui té cura del seu gos recollint les caques o bé fent-lo orinar en els llocs adequats, lluny de les façanes, portes, places o del bell mig del carrer. Sabent a priori que tot orí embruta i que la caca de gos infecta. Però hi ha qui fa tot el contrari. Deixen que l’animal faci les seves necessitats al bell mig de via pública i no en recullen les caques. I, per acabar-ho d’adobar, no porten el gos lligat...

Del gos no en diré res però del seu propietari, que no es mereix tenir-lo, sí. Què fa una persona amb un gos del qual no es cuida? No propicia a l’animal l’atenció deguda perquè pugui conviure en una societat entre humans, amb la pau i alegria que tota bona convivència exigeix. Genera una animadversió dels pacífics vianants amb la bèstia en qüestió, que veuen en el gos un perill. Perill motivat per la irresponsabilitat del seu cuidador.

Enfront d’aquest incivisme manifest s’haurà de recórrer a un carnet de capacitació per tenir els animals de companyia? Perquè hi ha qui no entén que tenir fauna domèstica comporta ser-ne responsable en un marge de llibertat i respecte vers l’entorn que viu i vers el que la normativa sobre civisme demana.

La llibertat de tenir gos comença amb el respecte a un mateix i l’altre, no el contrari. Quan això no es compleix, vol dir que qui sustenta la tinença del “ka” ha perdut l’horitzó dels deures i obligacions. I a hores d’ara no estem per perdre res de valors benefactors, sinó tot al contrari.