El preu d’un mòbil
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Fins no fa gaire havia usat un telèfon mòbil d’aquells d’abans, dels que servien per parlar. Però la pressió social gairebé m’ha obligat a canviar i ara estic immergit en el món de la imatge i de la paraula escrita en Whatsapps i altres galindaines. En comptes de parlar amb algú, ens escrivim encara que siguem veïns. En comptes de veure’ns, ens enviem fotos.
Però aquest fet m’ha permès conèixer una mica de les circumstàncies que permeten que jo pugui gaudir d’aquestes meravelles tecnològiques. I he de confessar que he quedat sorprès. En la majoria d’ordinadors i telèfons mòbils s’usa el coltan, una espècie de sorra negra, lleugerament radiactiva, de la qual s’extreu el tàntal, que augmenta la potència dels aparells i disminueix el consum d’energia. El 80% del consum mundial d’aquest producte procedeix de la regió de Kivu, la més oriental del Congo, que limita amb Ruanda, Burundi i Uganda. El Congo és el país més ric del món en minerals (or i diamants principalment), però també un dels més pobres quant a condicions de vida. La seva extensió és com la d’Europa i la capital es troba a l’extrem oposat de Kivu. La manca d’infraestructures fa que aquesta sigui en realitat una regió sense control, dominada pels “senyors de la guerra” i les màfies que fan d’interlocutores amb les grans multinacionals dedicades a l’explotació dels seus recursos. Disposen de camps d’aterratge clandestins on arriben els avions directament d’Europa, Amèrica i Àsia que carreguen, paguen i se’n van.
Les multinacionals que compren el coltan no volen saber res de la seva procedència i explotació. Aquesta se sol fer a mans nues, sovint per nens. Infants de 7 o 8 anys que després de deu anys de treball són ja vells. A causa de la radioactivitat acumulada desenvolupen malalties en el sistema limfàtic que els provoquen la mort. Allò que podria ser una benedicció per als habitants de Kivu és la pitjor maledicció. Les lluites i guerres causades pels intents de control del coltan es calcula que han fet més d’onze milions de morts.
L’única manera de combatre aquesta situació seria la implantació d’una normativa internacional, però el gran capital europeu i americà està molt lluny d’interessar-s’hi. És més profitós el silenci, que d’altra banda és també la manera de fer incrementar els seus beneficis.
No escric tot això perquè hàgim de culpabilitzar-nos d’una situació en la qual poca cosa podem fer per canviar-la. Però sí que, en la mesura de les nostres possibilitats, n’hem de ser conscients per fer-ne un consum responsable. Com deia una campanya endegada a Bèlgica, “no vull sang en el meu pc”.
Bones festes!
Però aquest fet m’ha permès conèixer una mica de les circumstàncies que permeten que jo pugui gaudir d’aquestes meravelles tecnològiques. I he de confessar que he quedat sorprès. En la majoria d’ordinadors i telèfons mòbils s’usa el coltan, una espècie de sorra negra, lleugerament radiactiva, de la qual s’extreu el tàntal, que augmenta la potència dels aparells i disminueix el consum d’energia. El 80% del consum mundial d’aquest producte procedeix de la regió de Kivu, la més oriental del Congo, que limita amb Ruanda, Burundi i Uganda. El Congo és el país més ric del món en minerals (or i diamants principalment), però també un dels més pobres quant a condicions de vida. La seva extensió és com la d’Europa i la capital es troba a l’extrem oposat de Kivu. La manca d’infraestructures fa que aquesta sigui en realitat una regió sense control, dominada pels “senyors de la guerra” i les màfies que fan d’interlocutores amb les grans multinacionals dedicades a l’explotació dels seus recursos. Disposen de camps d’aterratge clandestins on arriben els avions directament d’Europa, Amèrica i Àsia que carreguen, paguen i se’n van.
Les multinacionals que compren el coltan no volen saber res de la seva procedència i explotació. Aquesta se sol fer a mans nues, sovint per nens. Infants de 7 o 8 anys que després de deu anys de treball són ja vells. A causa de la radioactivitat acumulada desenvolupen malalties en el sistema limfàtic que els provoquen la mort. Allò que podria ser una benedicció per als habitants de Kivu és la pitjor maledicció. Les lluites i guerres causades pels intents de control del coltan es calcula que han fet més d’onze milions de morts.
L’única manera de combatre aquesta situació seria la implantació d’una normativa internacional, però el gran capital europeu i americà està molt lluny d’interessar-s’hi. És més profitós el silenci, que d’altra banda és també la manera de fer incrementar els seus beneficis.
No escric tot això perquè hàgim de culpabilitzar-nos d’una situació en la qual poca cosa podem fer per canviar-la. Però sí que, en la mesura de les nostres possibilitats, n’hem de ser conscients per fer-ne un consum responsable. Com deia una campanya endegada a Bèlgica, “no vull sang en el meu pc”.
Bones festes!
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres