Direm que cultura és el conjunt de coneixements, habilitats, formes d’expressió i organització, tradicions d’un poble, adquirits per aprenentatge. La cultura permet als éssers humans adaptar-se al medi i donar sentit al món i a la pròpia existència.

Què direm de la religió? Doncs, la religió forma part de la cultura. Esdevé un coneixement més per entendre el comportament humà. Des dels orígens de la humanitat trobem activitat religiosa en la vida humana. Les primeres formes de religió apareixen com a conseqüència de l’angoixa: tot un seguit d’experiències ens ho confirmen com el naixement, la fecunditat, la lluita per sobreviure i la mort. I també l’admiració del món que l’envolta, o bé l’univers i tota la seva composició, les forces de la naturalesa i la seva bellesa...

Per altra banda, ja els nostres avantpassats projectaven aquests sentiments. Les dades prehistòriques ens ho demostren en les pintures rupestres, o bé en els dòlmens. Tot plegat formava part res més que de grans monuments funeraris, que esdevenien en definitiva un clar indicatiu de la seva activitat religiosa.
Els humans des de fa milers d’anys intenten explicar-se els fenòmens que veuen. Van intentar conèixer els secrets de la vida i la mort i donar resposta. Ja en el neolític mitjà quan hom descobreix l’agricultura esdevé una activitat bàsica per la supervivència, ja que les dificultats també sorgien quan hi havia males collites. Això feia que els humans es preocupessin pels fenòmens que els condicionava l’activitat.

 En les cultures agrícoles els estudis assenyalen que era molt important la transmissió dels coneixements i la idea de la continuïtat. Fet que feia que  aquesta activitat  augmentés els sentiments de tradició i lligam amb el passat. Amb nosaltres res no ha canviat.

Avui encara prevalen aquells sentiments i les emocions, sobre la nostra existència. La preocupació dels nostres ancestres encara és la nostra. I d’una manera o altra no ens en podem deslligar així com així, perquè en definitiva el llegat dels nostres avantpassats, amb tot el que comporta, forma part de la nostra vida i en dir vida també  hem de dir cultura.

Les Nacions Unides, interessades en el tema cultural religiós dins un marc ampli per tal d’encabir-hi una gran diversitat de tradicions religioses i espirituals, creu que s’ha de conèixer aquest valor. Diverses nacions han fet per manera que aquest coneixement formi part de l’educació acadèmica, però dins un marc de respecte de llibertat de pensament, consciència i religió. Un bon ferment per a conèixer la diversitat cultural religiosa que tenim a l’entorn, no té res a veure en cap adoctrinament o catequització, sinó com a fonament de cultiu d’una cultura més del coneixement. Avui encara existeix  un animadversió d’aquest saber, i no en discutiré  els motius, però sí la necessitat que s’imparteixi l’ensenyament d’una cultura religiosa generalitzada a les aules, des dels criteris de rigor i empatia. Tot en benefici d’aconseguir una societat pluralista i dialogant en base al coneixement, no de la ignorància. L’home, com més coneixement té de les coses, millora la seva condició de persona humana.