No és el mateix saber que creure. Saber una cosa és conèixer els motius, raons o finalitats exactes per les quals una cosa ha passat, o bé passarà en l’esdevenidor. O també perquè un assumpte, o un fet o esdeveniment serà d’una manera o no d’una altra.

Direm que, creure en alguna cosa, vol dir reconèixer, admetre, acceptar, fins i tot pensar, que allò pot succeir, passar, materialitzar-se, d’aquella manera i no d’una altra. O perquè pot passar per uns determinats motius, però que ningú no pot demostrar amb certesa o de manera segura, indefugible.

Sabem que ha estat Nadal, Sant Jordi o l’11 de setembre, però que un dia acabaran les guerres és més per creure-s’ho, que saber-ho. Sé del cert que després del dia ve la nit, però que Déu estima ho crec perquè que és un acte no demostrable, però sí de confiança o de fe.

Els homes i les dones des de sempre han estat preocupats pel sentit de les coses que ens envolten, i no han parat de buscar indagar, explorar, analitzar... ha estat i és una recerca encara, malgrat el materialisme existent. Si es creu o se sap com som, com és el nostre entorn, tot allò que ens envolta, per què passen les coses, és gràcies perquè hem après a fer-nos preguntes. Aquest aprenentatge ha fet créixer les persones com a tals.

Si fer-nos preguntes és de cabdal importància, tenir sentit d’autocrítica esdevé bàsic, per tal de refermar el que es pregunta; és el que ha portat l’evolució del pensament amb el temps. Això és reforçar la nostra capacitat de distingir entre els nostres propis defectes, del que són virtuts o qualitats de la persona en qüestió, del que ens pot apropar a una veritat o refutar-la. Amb la finalitat de tot plegat de destriar el gra de la palla, i no barrejar idees sense solta ni volta. S’ha d’evitar de caure en afirmacions que ens portin a la deriva, de les preguntes buscades.

En tot camp d’exploració i anàlisi de conceptes, hom ha de saber desxifrar amb vertadera cautela el significat de cadascuna de les idees buscades. I tenir sentit d’autoavaluació i perfeccionament d’acord amb la sinceritat. Això pot influir favorablement que la recerca del desconegut es faci per camins favorables a la millora de tota situació per tal d’aclarir més que enfosquir.

En el món que ens ha tocat viure aquest últims dies a Catalunya, l’entorn on s’ha mogut la lògica política del pensament no ha estat precisament el valor de fer-se preguntes, per créixer o explorar què està passant als catalans, el perquè de la necessitat de la independència i del dret a decidir als qui en són contraris. Saber també del respecte dels drets legítims d’un poble, d’un treballador, de les persones... S’ha cregut més que saber, el fet que s’havien d’aplicar unes lleis, sense saber si això era el camí correcte a seguir.