El centellenc Jordi Bruguera Lleonart morí a l’edat de 63 anys de forma sobtada el 10 de març, quan era d’excursió amb la Imserso a les illes Canàries amb un matrimoni. La tardança d’en Jordi d’un indret feu sospitar la parella, que decidiren a anar a buscar. Quan el van trobar sense vida es van adonar que un atac de cor se l’havia emportat.
Hom s’imagina el desenllaç de la tragèdia, lluny de casa, i el trasbals que el fet comporta. Qui havia de pensar que a una persona amant de la muntanya i de la natura li podria succeir un fet així.

La vida una vegada més ens sorprèn i moltes vegades a desgrat; així ha estat la mort sobtada d’en Jordi mentre era a Canàries d’excursió. Què ens queda d’aquest amic perdut? Doncs la memòria del bon record, que ens porta a les primeres eleccions democràtiques de l’any 1979 a l’Ajuntament de Centelles (comarca d’Osona). Bruguera accedí a alcalde succeint en Josep Grau de L’Entesa pel Socialisme el 12 de febrer de 1982 fins a acabar la legislatura el 7 de maig de 1983. Els dos grup composaren l’ajuntament amb la suma de 3 + 5= 8 regidors, enfront dels 5 continuistes d’una alcaldia de 13.

Els que vam ser membres del Partit Carlí de Catalunya aleshores a Centelles en mantenim un excel·lent record, que no se’ns ha esborrat amb el temps. Fou en la candidatura del Grup Democràtic on li donàrem suport, renunciant a les nostres sigles fet, que coincidirem amb CDC. Candidatura composada per membres independents; alguns provinents ja aleshores del desaparegut Partit Socialista Reagrupament, i en Jordi, del Front Nacional de Catalunya. Entre uns i altres creàrem un vertader esperit de treball i concòrdia en benefici del poble de Centelles. Van ser moments molts viscuts.

Ell fou cap de llista en un moment neuràlgic, quan el país canviava. Una nova etapa s’iniciava plena de rellevància significada, tant per a Centelles com per a Catalunya i l’Estat espanyol, per retornar ara a la memòria. Havia caigut la dictadura de manera definitiva i amb l’entrada dels ajuntaments democràtics es concebia de manera plena la democràcia.

Si bé amb els anys i la llunyania dels que haguérem de marxar del poble l’amistat s’esllanguí, no ho féu el bon record. Ens resta el testimoni d’un català convençut i una excel·lent persona, que va posar els seus ideals al servei dels centellencs i de Catalunya.