Enfront del drama dels refugiats a Europa, aquesta no pot fugir de les seves responsabilitats, que les té, i ha de defensar la convenció de Ginebra i s’ha d’atendre als valors proclamats de les seves constitucions en el dret d’acolliment de persones que fugen del terror i la mort. Això s’ha convertit en un clam mundial, on cal afegir-hi avui,un comunicat dels bisbes catalans denunciant la situació; tant pels abusos comesos contra els refugiats sobretot la població infantil, com la necessitat de protecció de la seva vida i de tota la seva gent.
El tema dels refugiats ha esdevingut un drama universal, a causa de les guerres perpetrades al seu territori. Els analistes assenyalen que Occident ha de revisar a fons les polítiques a l’Orient, perquè l’Estat Islàmic ha nascut a conseqüència del fracàs i les injustícies de la guerra de l’Iraq. Els refugiats que truquen a la porta d’Europa ho fan perquè fugen de les mateixes accions terroristes que maten a les capitals europees.

I l’Europa que coneixem no està acostumada a col·laborar en una política exterior conjunta. Cada país fa la seva. S’aixeca un clam per tal de crear un servei de seguretat europeu coordinat per la defensa de la llibertat, convivència,el civisme, i el respecte; valors que sustenten avui per avui la Unió Europea.

Síria entra en joc quan un govern despòtic lluita contra els qui se li rebel·len. Tot plegat, terreny adobat perquè l’Estat Islàmic ho acabi de rematar fent acte de presència en el territori, creant el terror a extrems inimaginables  arreu; això motiva la fugida de la població.

Aleshores el problema  a més de polític esdevé econòmic perquè s’agreuja, i es converteix pels occidentals en identitari, perquè sorgeix la por de no poder assimilar tanta gent de diferent diversitat, de cop i volta.  Hi ha qui utilitza aquest argument convertint-lo com element de justícia social pels que ja som dins, en detriment pels que vénen de fora; amb allò que: ens prenen el treball. És possible, com deia un articulista, que la por domini la compassió. Perquè el diner i l’ identitat són les principals fonts de ceguera de la societat.

Però ara per ara a Catalunya han estat les institucions públiques, i les entitats, les cristianes i altres que s’han preparat per l’acollida i integració dels refugiats. I així entitats d’arreu de les Espanyes i d’Europa. Una manera d’alliçonar alguns governs dels estats de l’Europa de mercat,  dels EUA econòmics, i altres de baixa sensibilitat social, responsables de molts dels desgavells intercontinentals, i que avui en defugen. Aquests estan cridats, més que ningú, a garantir els drets humans de tots els emigrants i  refugiats, i esmenar-se dels errors comesos que ho han provocat.