Josep Miró i Ballabriga és un senyor de Camprodon que al final de la vida, amb 79 anys d’edat, ha decidit escriure un llibre d’història novel·lada. Un recull d’experiències, un aiguabarreig d’idees per donar vida al seu primer treball literari, ple d’inquietuds referides al voltant geogràfic de Camprodon i l’Alta Garrotxa.

Des de les Valls de Camprodon és el títol; editat per Gra de Fajol, gener de 2014, que aplega cinc capítols ben diversificats entre ells: “La terra desfermada” és un relat històric ple de ficció que explica el desballestament que féu el terratrèmol de l’any 1428 a les comarques del Ripollès i la Garrotxa; “El vell ermità de Sant Antoni” ressegueix la geografia ripollesa i de l’Alta Garrotxa. Un seguit de poesies i llegendes esdevenen el tercer i quart capítol. I per últim en Mateu culmina l’últim apartat, on parla del vell excursionista que porta dintre, i l’entronca entre Camprodon i Mallorca.

En Josep és un home inquiet per les coses de la seva terra; són aquells vilatans prolífics que solen recollir aquella memòria perduda de les viles. A ell el vaig conèixer ja fa temps, amb la recerca de documentació històrica d’un antic hospital de guerra de l’última carlinada (1872-1876), situat al famós carrer València de Camprodon, on hi ha l’actual Museu de la Retirada. Amb ell, com amb l’Alejandro Cuadrado, propietari del museu, vaig trobar un excel·lent suport per buscar el que costa d’aconseguir: les fonts documentals sobre el tema esmentat. Certament que no van ser els únics col·laboradors, però ells em van obrir les portes dels prohoms de la contrada. Amb ells vaig tenir el goig de saludar els senyors Birba, o la família del Mas Creixenturri... per tal que em poguessin orientar en la meva investigació.

En Josep Miró ha esdevingut una eminència en temes arqueològics, hi pots comptar a totes. El seu llibre és un reflex de la seva vasta experiència sobre el territori que ha trepitjat amb el pas dels anys. És una mostra d’un testimoni viu.

El llenguatge emprat, propi de la terra, fa que et desvetlli les ganes de llegir-lo, per la diversitat del llenguatge rural nord-oriental que s’hi troba expressat, i que avui en part s’ha anat perdent, per les noves formes de l’evolució lingüística. La toponímia mostrada, els costums de la muntanya, la descripció geogràfica, el relat històric, esdevenen en definitiva l’interès i la descoberta d’aquesta lectura primerenca.

Fragments de novel·la històrica, on l’imaginari t’ajuda a centrar-te en un món amagat fins ara, que captiva l’ànima del lector. Tot plegat una mostra de la perícia literària d’en Miró de voler fer-nos arribar la seva versió més íntima de la vida de la muntanya pirinenca: des de les valls de Camprodon.