A quatre dies de les eleccions del 26 de juny, ens trobem amb eleccions repetides, perquè els unionistes no s’han posat d’acord. I és que els personalismes brollen arreu. Heus ací una conversa de banc de carrer, entre una colla de contertulians.
Algú pregunta: “Anireu a votar?”
- Jo no hi aniria, de la manera que ens han tractat.
- Sí, perquè l’exemple que se’n desprèn de tot plegat no ajuda massa.
- Però si no hi anem, algú ens farà un gol.
- Ni massa ni gens, perquè es desfermen amb desqualificacions. I costa saber dels seus programes.
- Si carregar-se Catalunya i els catalans des de fa temps, i de cop i volta ens diuen que som sants.
- A mi això no m’agrada. Però a les espanyes hi ha gent que ens aprecia.
- Sí, però no són els qui governen, és el poble humil.
- Aquest sí que val. Tinc familiars arreu de les espanyes, i ens entenen.
- Diuen que Madrid passa de nosaltres, però no dels nostres diners.
- Bé, el meu avi sempre em deia que calia escombrar cap a casa, per si de cas!
S’ha desfermat un seguit d’opinions que constaten la preocupació, no el passotisme, entre el grup dels nostres contertulians.
- En el fons de la qüestió, els catalans hem de defensar els nostres drets com qualsevol altre poble. No hi ha més cera que la que crema.
- I dir això no és voler fer mal a ningú.
- No podem deixar de banda la nostra sobirania i la nostra independència. Ens hem de fer valdre.
- Si tenim molts diputats de partits independentistes ens respectaran. I si els en fan falta ja pensaran en nosaltres.
- Només faltaria, després de tant soroll.
- Tinc bons records de les espanyes.
- Això sempre ho mantindrem. Així com tinc respecte per les persones, la gent del carrer o del poble de més enllà. I ens respectem. Ningú no trepitja l’espai de l’altre.
- Bé, ja veig on aneu a parar; escombrareu cap a casa.
-Tu ho has dit!