Poble català, posa’t a caminar
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
A finals de 1975 Pax Christi rellança una campanya per l’amnistia amb l’objectiu de sensibilitzar el poble. El desembre d’aquest mateix any a l’Assemblea de Catalunya, en una concentració a Montserrat, sortiria la idea que es plasmaria amb un lema “Poble català, posa’t a caminar”. Aquest eslògan encapçalaria el conjunt de marxes, en forma de columnes no violentes, que es portarien a terme l’estiu de 1976 pel territori dels Països Catalans, molt coneguda per arreu com a “Marxa de la Llibertat”.
Assumia aleshores que l’alliberament es concretava en els següents punts:
Amnistia: Calia fer un pas per tal d’oblidar el passat, tant per uns com pels altres de manera recíproca, per tal d’establir així la creació d’unes bases (després de la guerra civil i el franquisme).
Llibertats: com a norma bàsica de convivència, basant-se en els drets humans, inclòs el dret d’autodeterminació del poble català.
L’estatut de 1932 s’assumiria com a primer pas cap a l’autodeterminació de Catalunya, inclosa la recuperació de la Generalitat.
I per últim, coordinar tothom que participés en aquest alliberament.
És notable recordar Lluís M. Xirinacs (que, aleshores, estava a la presó Model), el copresident de Pax Christi, Àngel Colom, Arcadi Oliveres i molts amb noms i cognoms que ens hi implicàrem en aquell moment d’una manera o altra i que alguns avui ja no hi són. Recordarem que el ministeri de Governació, sota les ordres de Manuel Fraga Iribarne, va desautoritzar la Marxa, però es va acordar desobeir la prohibició.
Avui, després de 40 anys, estem allà on estem, i els que ens posaven traves aleshores, avui disfressats de demòcrates, continuen dificultant el nostre dret a l’autodeterminació, perquè el fet de la nostra identitat el tenen com a problema des de sempre. Prova d’això és que el fet que el que impedeix formar govern a Espanya avui no és Rajoy, és Catalunya i el referèndum que s’hi reivindica i que cap partit espanyol no s’atreveix a incloure en les negociacions.
Lluny de tota fallida del procés, lluny de tota discordança i mals entesos dels partits a favor de la sobirania catalana, lluny de personalismes, ara més que mai ens cal tornar a caminar per refermar-nos, per donar raó a la Marxa de la Llibertat en un Onze de Setembre més participatiu que mai. No donem raons als centralistes espanyols.
Assumia aleshores que l’alliberament es concretava en els següents punts:
Amnistia: Calia fer un pas per tal d’oblidar el passat, tant per uns com pels altres de manera recíproca, per tal d’establir així la creació d’unes bases (després de la guerra civil i el franquisme).
Llibertats: com a norma bàsica de convivència, basant-se en els drets humans, inclòs el dret d’autodeterminació del poble català.
L’estatut de 1932 s’assumiria com a primer pas cap a l’autodeterminació de Catalunya, inclosa la recuperació de la Generalitat.
I per últim, coordinar tothom que participés en aquest alliberament.
És notable recordar Lluís M. Xirinacs (que, aleshores, estava a la presó Model), el copresident de Pax Christi, Àngel Colom, Arcadi Oliveres i molts amb noms i cognoms que ens hi implicàrem en aquell moment d’una manera o altra i que alguns avui ja no hi són. Recordarem que el ministeri de Governació, sota les ordres de Manuel Fraga Iribarne, va desautoritzar la Marxa, però es va acordar desobeir la prohibició.
Avui, després de 40 anys, estem allà on estem, i els que ens posaven traves aleshores, avui disfressats de demòcrates, continuen dificultant el nostre dret a l’autodeterminació, perquè el fet de la nostra identitat el tenen com a problema des de sempre. Prova d’això és que el fet que el que impedeix formar govern a Espanya avui no és Rajoy, és Catalunya i el referèndum que s’hi reivindica i que cap partit espanyol no s’atreveix a incloure en les negociacions.
Lluny de tota fallida del procés, lluny de tota discordança i mals entesos dels partits a favor de la sobirania catalana, lluny de personalismes, ara més que mai ens cal tornar a caminar per refermar-nos, per donar raó a la Marxa de la Llibertat en un Onze de Setembre més participatiu que mai. No donem raons als centralistes espanyols.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres