Com diria un articulista: la Diada no ha fet figa. La Diada és una figuera amb cara de roure. Perquè la majoria dels catalans, majoria representada al Parlament de Catalunya, ho ha tornat a fer: sortir al carrer. I ens cal pensar que ho farà i ho farem mentre ens calgui. Malgrat se’ns manifestin temps difícils, però ara més que mai, no podem perdre l’ànim.

Molts es preguntem si una vegada més el govern espanyol del PP ignorarà el missatge que va emetre una bona part del poble català amb la manifestació de l’11 de setembre. I no ens posarà entrebancs? Sembla ser que sí, llàstima! I a més a més tot assenyala, com diuen els experts, que aquest govern intentarà escarmentar els nostres polítics que més s’han significat a favor de la democràcia... I que tot sembla que buscarà més una confrontació que un diàleg.

El nostre president, Carles Puigdemont, diumenge va tornar a apostar per un referèndum pactat i per unes eleccions constituents. Això ¿no és una mostra, una vegada més, de la Generalitat, de voler fer una entesa en base d’establir converses, com a persones assenyades que sembla que som tots, amb aquest govern espanyol que s’entesta a no escoltar? I així deixar que el poble, tot el poble, es manifesti de manera lliure referendant una resposta, que tant pot beneficiar la sobirania catalana com no. Malgrat tot nosaltres, catalans sobirans de les nostres legitimes llibertats, sabríem acceptar la derrota per democràcia.

Tot i sabent que el que posem en joc ho tenim ja per dret de naixença.

A desgrat del que digui Madrid, que no arribi a acceptar cap entesa pactada, el president Carles Puigdemont va venir a dir que nosaltres faríem la nostra via. Però compte, una via que cal que sigui d’un gran consens; una gran unitat d’acció. Tal com comentava un analista amb gran encert: “Tots junts.... No es tracta de tenir raó en la manera, sinó de fer-ho de la manera que generi més consens.” Si no hi ha consens, no hi ha victòria. I això va per als nostres partits polítics.

Algú diria que l’Onze de Setembre no pot ser un foc d’encenalls, o un passa que t’he vist i no t’he vist, i tindria raó, si no fos perquè el poble que va sortir al carrer la Diada, ho féu perquè volia expressar una vegada més el desig d’independència. I fer costat al nostre Parlament, als nostres polítics, al nostre president, que a fi de comptes són els qui ens representen. Si no, ens hauríem quedat a casa.