A Sant Feliu de Guíxols, des del 25 de juny fins al 30 d’octubre, hi ha l’exposició “La il·lusió del Far-West”, de l’Espai Carmen Tyssen. Aquesta exposició està sota la responsabilitat de Miguel Àngel Blanco, personalitat destacada en el món de les arts de l’Estat espanyol, pel que fa a temes relacionats directament amb la natura. Es tracta d’un important material, al meu entendre de caràcter pedagògic, on un seguit de pintures i diversa documentació ensenyen al visitant el vertader sentit que tenia l’Oest americà. Lluny de la lliure interpretació que n’ha fet el cinema. Fet que ha estat una manera d’omplir, per desgràcia com sol passar, el cap d’il·lusions i no de veritats sostenibles.

La presentació ens trasllada al mític Oest d’Amèrica del Nord, on la llegenda ha precedit la vertadera realitat. El contingut temàtic d’aquesta manifestació ens porta a escodrinyar, en definitiva explorar, la contemporaneïtat d’una història que coneixem de manera esbiaixada. Ja que la narració d’un tema històric quan deriva cap a la llegenda, ens està dient que és imaginada i que la ficció supleix la realitat de totes totes.

La mostra rememora, des de les empremtes dels primers conqueridors castellans del segle XVI amb Colom com a descobridor d’Amèrica el 1492, i la influència d’aquests als amerindis, per un tema que a tots ens ha cridat molt l’atenció: el fet de com es muntava a cavall en el nou món.

El cinema n’ha fet una lectura molt diferent, d’aquest context històric, i ens ha fet arribar una representació d’indis que cavalcaven a pèl amb indomables cavalls. Animals, en definitiva, provinents de la Corona de Castella, que fou qui tenia el privilegi de conquerir aquestes terres. Descobrim, doncs, segons les fonts de l’exposició amb expectació, que els genets nadius anaven amb sella a la gropa del seu cavall.

Abans dels cavalls, els indis de les esplanades i els grans prats, anaven a peu per tal de caçar el bisó, però l’arribada del poltre ho va canviar. I això succeïa a altres bandes del vast territori dels EUA i Canadà.

El cinema, des de la ficció, ha anat erosionant el criteri de l’espectador per a fins més atractius que reals; la faula ha superat la realitat. Malgrat aquest desfalc, sempre serà bo guanyar interès per aquells fonaments que amplien coneixement, més que no pas els distorsionen. Heus ací la importància d’una consulta prèvia de tot tema tractat, sempre per voler esbrinar la veritat, per saber si els continguts manifestats es poden refutar o acceptar com a tals. Aquesta exposició del Far West, de Carme Tyssen, seria una mostra una vegada més per aclarir un tipus de veritats.